31 de agosto de 2008

reflexions positives.

m'aturo, m'escolto i penso una micona amb mi... Reconec que feia molt temps que no em dedicava temps. El rellotge i les passes que he fet m'han conduit a un lloc on mai abans havia volgut anar, i m'han muntat com un puzle que té una imatge difosa, una imatge diferent i per fi, sento que amb els dits puc tornar enrere i fer d'aquest puzle una bona i correcta imatge, una imatge que sóc jo i que he vist que havia de reconstruir en certs aspectes. En primer lloc aquell amor que tant m'ha marcat i tot i que ha fet que passes alguns mals dies, m'ha obert molt els ulls i m'ha fet beure que vull i que no vull. En segon cop alguna que altra crítica acomulada... jo ja deia que era dèbil, però ara gràcies a tot això he vist que no és així, que sóc i puc ser tant forta com vulgui. Alguna que atra amistat que se n'ha anat, i alguna que m'ha fallat.. quan som petits ens inculquen el valor de que sempre hem de ser amics per sempre.. però : i perquè alguns se m'escapen? doncs perquè la vida és així, i en ocasions s'ha de saber dir adeu amb un bon somriure.
M'alegro de saber que sé tot això, i que si, tot i els meu 18 anys ( que tant i tant em recorden que tinc..), tinc clar on vull posar les coses blanques i les negres, almneys, en aquests moments.
Avui m'he aixecat amb ganes de reflexionar, a la tauleta de nit he vist la meva nova vida, canvi de ciutat, viure en un pis d'estudiants, l'universitat, les moltes persones que coneixeré.. i una mica de llibertat per ser qui sóc. No em fa por res, perque en aquests moments l'únic que em fa por és tenir por.. aizí que m'allunyo d'ella.
COm ja havia dit anteriorment, viure la vida, això i nomès això, i per afegir el meu toc de sempre.. viure la vida :AMB UN SOMRIURE.

ja sabeu una mica més de mi.

28 de agosto de 2008

viure la vida.

tens la vida al teu davant... per això et dic que VIU-LA

26 de agosto de 2008

camins de seny.

Caminant entre els deserts carrers d'aquest indret vaig parar una especial atenció als infants que trepitjaven aquell mateix asfalt que jo..Vaig poder veure com pocs anys de diferència entre ells i jo posaven un gran mur entremig dels nostres ideals. Potser l'importància que tenia per a ells guanyar els jocs ja no era la meva meta, potser el posseir més que la resta no era el que em feia més gran, ja no valorava més uns ulls blaus que uns de marrons.. i alhora de anar a dormir, ja veig que prefereixo somiar amb un noi imperfecte que creure en princeps blaus, perquè he après que les imperfeccions ens fan persones també.
I vaig caminant, i vaig aprenent, i si, m'agrada fer-me gran... m'agrada que els altres m'ensenyin coses, i m'agrada ensenyar-me coses a mi mateixa, perquè sóc molt conscient que sóc capaç d'aportar-me molt.

21 de agosto de 2008

ocupació.

No tinc temps per perdre el temps...

no tinc temps de plorar perque estic ocupada, molt ocupada somrient... i m'agrda, nono, no m'agrada, m'encanta poder-ho fer... i que sigui per mèrit propi, no perquè hagi de donar les gràcies a algú pel fet que em faci somriure. Si primer no ens cuidem a nosaltres mateixos, qui ho farà desprès?

16 de agosto de 2008

DUbtes d'un joc

Quan dos persones ja no s'entenen... qui pot dir-me ara: qui juga amb qui? potser jo també sóc com tu. Potser jo també he estat jugant des de que vaig vore que tu jugaves amb mi.

4 de agosto de 2008

Jocs del també.

I sense voler perseguir-te corria darrere teu.. i tu tambe.
i sense voler un petó te'l vaig robar.. i tu també.
i sense tenir fret buscava la teva calor... i tu també-
i sense voler, vaig viatjar enrere.. quan tocaava viatjar endavant. I TU, TAMBé.
Però no puc definir això com a error, sinó com a anhel d'allò que no es té i es vol...

tu