28 de septiembre de 2009

saber perdonar


Et perdono....

Per trepitjar camins que no et portaven enlloc, per estimar persones que no s’ho mereixien, per donar massa sense rebre, per la teva bondat i de vegades la teva maldat, per mentir, per dir massa veritats. Per la teva maduresa. Per la teva inocència. Per encaprixar-te tantes vegades d’algú que ja ho està i no pas de tu. Et perdono per haver-te fet mal i també per tenir les coses tant clares. Et perdono cada dia, cada minut i cada segon de la teva vida… també totes les coses que has vist tant blanques o tant negres. Et perdono que arrisquis tant tot i no aconseguir molts èxits. Et perdono tot això i estic satisfeta de la teva felicitat...

Et perdono, Marta.

12 de septiembre de 2009

¿?


La vida està plena de "per què". Preguntes sense respostes i respostes sense preguntes. Com quan busques alguna cosa desesperadament i no la trobes fins que ja no la necessites. Com quan per fi la galeta no cau pel costat que té mermelada, fàcilment i com sempre havies desitjat... i segueixes preguntan-te per què. Com quan veus el got mig ple però hi necessites una altra meitat.
Com quan algú et jura que no et necessita i et dibuixa i menja amb els ulls quan et veu. De dalt a baix. D'esquerra a dreta...
És hora de deixar les preguntes i viure de respostes.