et miro i nomès veig una par de tu.
Busco dins teu un racó on s'amaguin totes les coses bones que tenen els teus ulls, els teus llabis, el teu tot exterior. Però em perdo. Busco hores i hores una miqueta d'amor per quedar-me'l, i no hi és...
busco una miqueta de tendresa darrere d'aquestes precioses mans i tan sols hi ha tacte, però no sentiment.
Decideixo preguntar-te qui ets, però noho saps. NO ET DEFINEIXES.
és ironic el que dic, però al meu voltant hi han mil persones que no saben que s'amaga darrere d'aquell mirall on es passen hores i hores...
Tothom intenta que el vegin bé per fora, però deixem de banda el que tenim dins, i acabem estan buits.. Buits i insipids.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario