31 de mayo de 2009

el vent bufa els somnis

Ens passem mitja vida esperant: esperant un moment, esperant un somriure, esperant una notícia, esperant algú que potser mai arriba.. i de sobte, l'únic que esperem és no haver de esperar més. No vull ser una d'aquelles persones que espera trobar alguna cosa, vull buscar-la, i vull tenir-la. Vull no esperar, i si espero, almenys vull tenir el que esperava.

22 de mayo de 2009

ja en són 19.


Una espelma de bon matí. La bufo i demano un desitg. Avui en faig 19 i és el meu dia. Més tard, abraçades, trucades, missatges i petons. Vosaltres, nosaltres i tu. Ho tinc tot. La segona espelma del dia. La bufo, demano un desitg i em costa. EM costa superar un dia genial.Trobar unes amigues millors de les que tinc. Trobar-me en un lloc que m'agradi més. Tenir una familia que m'estimi més. Somriure més del que ja ho faig.
Em costa demanar un desitg perquè ara, tinc tot el que necessito per ser feliç.

avui, brindo per la felicitat i us dono mil gràcies a tots/es!

12 de mayo de 2009

trossets.


No entenc res. Ni a tu. Ni a mi. I potser això és el que em perd... em perd haver-me trobat. Em perd haver-te trobat a tu. Em perd saber on sóc i no conèrixer el que m'envolta. Em perd aquesta olor que tant m'agrada i no sé d'on prové. Em perd aquesta sensació que tu em provoques involuntariament.

Sé moltes coses i alhora no sé res. ´Faig el que vull però no sé si també vull el que faig. Necessito el que tinc i tinc el que necessito. Tu i jo. Blanc i negre, en ocasions fins i tot gris.

I m'encanta. Perquè tens els ulls verds i somrius quan em dius adeu.Perquè m'odies però no deixes de necessitar-me, així.. com jo.