trossets.

No entenc res. Ni a tu. Ni a mi. I potser això és el que em perd... em perd haver-me trobat. Em perd haver-te trobat a tu. Em perd saber on sóc i no conèrixer el que m'envolta. Em perd aquesta olor que tant m'agrada i no sé d'on prové. Em perd aquesta sensació que tu em provoques involuntariament.

Sé moltes coses i alhora no sé res. ´Faig el que vull però no sé si també vull el que faig. Necessito el que tinc i tinc el que necessito. Tu i jo. Blanc i negre, en ocasions fins i tot gris.

I m'encanta. Perquè tens els ulls verds i somrius quan em dius adeu.Perquè m'odies però no deixes de necessitar-me, així.. com jo.