Ordenant la vida.

Obro la meva capsa que conté totes les meves cualitats ja que avui he decidit ordenar-la.. Decideixo dividir tot allò que em forma en dos grups: les coses bones, i les dolentes!

Considero que és una feina fàcil: poso la simpatia, l'alegria, la sinceritat, les ganes d'escoltar... a l'apartat de coses bones. Em resulta una decisió fàcil pero seguidament he de seguir ordenant. Què en faig de la meva negativitat, del meu caràcter enamoradís, de la meva petita tossudesA, de la meva necesitat de tenir algú que m'apoiï per fer alguna cosa... que en faig d'això?

No trec conclusions, i decideixo posar-ho tambè a la capsa de coses bones doncs com ja m'han fet veure les persones que tinc al costat: "" sóc com sóc"" i per això em valoren...

De vegades si, penso que necessito algú al costat a l'hora de pendre una decisió i saber si aquesta és l'acertada.. és per això que valoro l'amistat, perquè és aquesta la que m'ajuda a endreçar les meves cualitats i ser optimista a l'hora de posar-les ala capsa bona, i quan veig que prenc decisions i em va bè, tinc ganes d'agrair-ho a qui m'ajuda prendre-les..

( un petó petita... gràcies)

Jo sóc jo i les meves circunstàncies...

"" JO, SÓC JO I LES MEVES CIRCUMSTÀNCIES..""

avui toca parlar de mi, d'allò que sóc, d'allò que tinc, d'allò que busco, d'allò que em falta... i no trobo millor frase per descriurem que: jo sóc jo i les meves circunstàncies.
Aquell que m'estimi serà per això, perquè haurà acceptat el meu petit món .

( la frase està robadaa... així que avui va per tu!)

Un raig de felicitat

Cadascú veu tanta aigua com vol de la seva aixeta de la felicitat...

(Jo, cada dia en prenc la meva dosi)

Estones de cel.

Sentada mirant les estrelles, donant-li a cada una un nom, i col·locan-la a un trosset del meu cel.
Sentada, en aquell trosset de mon, lluny de tot per uns instants, amb la ment en blanc, i regalan-me com dic sempre: estones de cel.
Afirmo, crec i opino que ens hem d'estimar a nosaltres mateixos i construir-nos una vida de petits luxes, que moralment ens resultin vàlids per ser una micona més feliços, els mateialismes, són dolents...
LEs ocasions i els moments: ens aporten molt més! i sempre ens els podem regalar...

El meu lloc.

Potser si que era por, la por de fer les coses sabent que em podien anar bé!Ara sento que porto ales i en els moments que m'ho proposo, volo i pujo al cel, perquè considero que avui hi tinc un lloc.

Si més no, vaig creuar un dia les portes de l'infern i així vaig descobrir que aquest no estava fet per mi...

Una dosi d'opinions.

Els consells: són tan vàlids com utils. I una bona consellera , em va agafar a la mà i em va mirar als ulls desprès d'una dosi d'intercanvis d'opinions. Jo vaig exposar el meu punt de vista, i ella el seu. La conclusió va ser aquesta:

"" trobaràs mils punts de vista, però el vàlid serà el que et faci feliç, i efectivament: aquest serà el teu, aixi que fes el que desitjes...""

així que continuo afirmant que les persones que m'envolten, m'ensenyen coses noves cada dia, i per altra banda: em fanser més forta, més jo.

l'amour!

De vegades els meus dits nomès escriuen sobre l'amor, de vegades tanco els ulls i escolto una bonica cançó, i nomès explico coses sobre els sentiments. SI: de vegades l'amor i algun nom són l'inspiració d'aquesta pàgina.

L'altre dia una persona va dir-m'ho: tu Marta, parles d'amor, amor, amor, amor..

I en sóc conscient, ho faig, ja sigui evitablement o inevitablement, però o faig, i m'agrada.

Saborejo el gust d'una cançó amb una bona lletra, un record, una olor, un nom, i una història d'amor que explicar, d'un petit passar que em va fer feliç o que m'hi fa ara, per mi , tot això és amor, i com ja dic sempre, sóc senzilla, sincera i divertida, però ara hi afegeixo: sóc sentimentalment expresiva també!

tOT Al seu lloc!

Sé que he tingut raó i nomès per això, tornaria a estimar-te..
la teva foto:
segueix al seu lloc!

Somiar ficcions

Avui m'he adonat que si no m'he llevat abans de dormir, ha estat perquè somiava amb tu. He obert els ulls tres vegades i no han estat suficents per deixar estar aquella ficció que vivia en els meus somnis.. Reconec el poder que tenen els somnis, doncs somiem el que volem, i em fa por haver volgut somiar tant avui...

La calor d'aquell fret.

Inconscient i freda restava jo sota la lluna que feia una llum inmensa.

La gelor d'aquell fred em recorria els ossos i em tensava els músculs, em sembla que va ser l'hivern més fred de la meva vida. Aquell vent m'omplia les orelles de paraules que pronunciaves dolçament tu. La neu, arrodonida i juganera va començar a caure una d'aquelles nits en que vàrem oblidar el fret perquè aquest havia adquirit la categoria de costum, i era alguna cosa més de nosaltres dos, dels nostres moments.

El vent corria d'una punta a l'altra del carrer però nosaltres seguiem quiets, immòbils, però junts. Recordo que em deies que mirés la lluna, i ho vaig fer, vaig mirar aquella bola de llum just en l'instant en que tu també l'observabes, vaig clavar els ulls en els teus ulls i recordo que em vas mirar i em vas somriure tot dien-me que et sabia greu no poder parar el temps perquè jo guardés aquell moment a la nostra capsa de records, a la meva capsa de l'amor...

No recordava aquest moment, m'he proposat escriure sobre tu, i els meus dts han anat escribin uns moments que pensaba que ja no recordava, pero si, els bons moments MAI S'OBLIDEN.

Anyoro aquell hivern fred.

Tantes nits fosques...

És de nit i tanco el llum. Em poso a dormir i em tapo amb la manta, no hi ha cap sentiment ni cap nom que em passeji pel cap i desglassi el fred ambient que noto a cada porus de la pell.
Tanco els ulls i el que busco es dibuixar un fons blanc on començar a enjegar la màquina dels somnis, i aquesta em fa cas : s'ha adonat que la nit m'ajuda a tenir el que vull: és quan dormo que hi veig clar.
Enjego els somnis i enmig d'algun d'ells obro els ulls, encara es fosc però fins i tot dormint m'adono que no puc dependre de les meves hores de són per a fer tot allò que desitjo fer, per a dir tot allò que desitjo dir, per a tenir tot allò que desitjo tenir. Obro els ulls i encara es fosc, però ara, quan els torno a tancar decideixo no pensar què vull somiar sinó que ara aparto els meus desitjos i tot fent un petit somriure: em prometo que demà intentaré complir alguns dels meus somnis quan desperti.

L'olor dels records.

Un simple perfum, una simple olor.
Un aroma que m'agafa de la mà i em transporta a uns certs moments, a uns certs llocs i amb una certa companyia.
Un aroma que permet que una gota d'aquest et causi un somriure, i d'alguna manera, que amb aquest puguis trobar a faltar menys a certes persones que es recorden d'aquella olor, però que ja no són aqui per sentir el que abans sentien a l'apropar-te tu.

Les dues parts..

Quan és l'hora de pendre una decisió, un cop més m'he d'enfrontar als meus dos ""jo"".

Reconec que el que em forma és una part bona, però que una petita part dolenta de mi també existeix en ocasions. He fet servir la meva part bona fins ara, i segueixo pensant que faig el correcte, però tot i això sovint hi han persones que em fan veure que amb ells la part bona no funciona doncs les debilitats de la bondat sovint són aprofitades per les trampes dels altres.

S'ha d'aprendre a actuar en cada moment.

Important

...de tot alló vaig aprendre que la importància de la realitat de cada moment ens apareix per fer-nos aprendre que la vida no es tracta nomes dun somriure que mostrem en el moment adequat sinó que el que importa de vegades es que enmig d'un dia gris siguem capaços de somriure.

si, ja ho sé.

si, ja ho sé. Ja sé que sembla que me n'hagi anat d'aquell lloc sense cap mena de dubte, sense cap mena de feina, sense cap mena d'esforç.

si, ja sé que sembla que no sàpiga que és això dels records.. us asseguro que ho sé. Si, ja sé que sembla que els sentiments no em van importar molt, si, ja sé que sembla això, ho sé, ho sé.. i ho sé tan bé que hi ha dies que veig que el fet de recordar-me de tot això em fa suposar que em vaig equiocar. si, ja ho sé.

ser adequat.

I mentres caminava en direcció a casa et vaig trobar, em repeties com t'agradaven els meus ulls però era tard i volia tornar. Seguies dient que era bonica i finalment, em vas preguntar si podies fer-me un petó. No en vai tenir prou, no volia que unicament valoressis el color dels meus ulls o la textura dels meus llavis. Tin tanta vida per fora com per dins, així que si volies conquistar-me, nomès et quedava dir-me alguna cosa sobre el que sóc, no sobre el que veus exteriorment.

Et vaig prohibir el petó, i vaig anar a dormir.

Coses de mi.

Hi han coses que no esborraria, però que mai més faria.
Tot i aixó, mai acabem fent alló que diem.

Res més que un conte.

qui és aquell que no ha sentit mai alló del petó a una granota? qui no ha sentit el que diuen d'aquests animalons que amb un petó es convrteixen amb princeps..?

deixeu-me dir que és ben fals..

Els princeps no apareixen, ni tan sols hi són, si estimem a algú tan com per finalment denominar-lo princep, ja és cosa nostra, tot i això...

m'agrada el conte del príncep blau.

Propòsits.

avui he recordat un recorregut marcat. He fet memòria de tots els objectius que em vaig proposar cumplir i enmig de tots aquests he agut d'eliminar-ne alguns doncs ja els havia complert: és tan fàcil com seguir la línea que ens guia cada dia....

no és difícil realitzar els nostres somnis, no és impossible trepitjar les línies de meta. sEmpre es pot ser una mica més feliç que ahir..

Relameu-me.

digueu-me que sóc una nena i que no sé res de la vida. Repetiu-me que no sé que és lluitar, rebutjeu el recorregut que he fet fins avui i fins aquí, no em dongueu mèrits per tot alló que he aconseguit, recordeu-me que alguns cops he ensopegat, però jo sóc forta i alhora, SÓC FELIÇ!

Dir i alhora ser cert

Digam com puc saber si m'has ovlidat si quan t'ho pregunto em dius que si que ho has fet, però els teus ulls encara desprenen aquella calor, i les paraules que pronuncies tenen tan sols una petita i minima distancia de la teva boca a les meves orelles.

Digam perquè em dius que ho has fet i tot i això t'apropes a mi per sentir la meva olor..

DIgam perquè no dius el que calles quan et demano que e diguis alló que no vols dir.

Una tarda de somriures

una tarda de somriures causada per un grup de noies que com dic jo : valen la pena.
Ha estat un dia d'aquells en que m'he sentit com una nena (tot i que no m'allunyo gaire de ser-ho..), i he disfrutat de cada petita coseta nomès perquè sabia que aquells moments valdrien molt.
Una més de nosaltres ja té els 18. Aviat em tocarà a mi...
fer-me gran no m'espanta si puc tornar a l'infnàcia tan rapidament com he fet avui.
Gràcies per algunes de les paraules pronunciades juntament amb una llàgrima, m'ha emocionat veure que ja conec algú més que em podria dir m'importes i no em mentiria.
Gràcies per la tarda buniques!

Pensant

avui m'han preguntat si tinc alguna cosa pendent, si hi ha alguna pregunta que vull fer, si hi ha alguna mà que vull agafar, si hi ha un moment que vull tornar a viure.

He pensat molt. Tu també has aparegut en aquestes realitats.

Jocs sense emoció.

et proposo un repte: un joc dels de quan erem petits en el que un s'amaga i l'altre el busca.

Ara, em toca a mi..

no m'apassiona el joc d'haver-te de buscar.

Sé que si vull guanyar la partida nomès he de buscar dins meu. Ets allí.

lletres reals

No m'agrada ser egoista, ni tan sols quan dic qui és el propietari de les paraules que conté el llibre de la meva vida.

Si l'omplo, no és gràcies a mi, sinó a aquells que amb les coses boniques fan que surgeixi una lletra darrere l'altra i per tant, que pugui escriure'l ..

DEmostracions.

Avui he vist els ulls d'algú que un cop pronunciat un "" T ' ESTIMO"" va obligar-se a ell mateix: no deixar de demostrar-ho.

De vegades podem arrepentir-nos dels adeus.

Però no em fixo en això: m'alegro d'haver-te viscut.

Somrieu.

Avui pensava en ahir. Demà pensaré en avui. Si, la vida de vegades és injusta i ens fa donar voltes i voltes a les circunstàncies.. ens fa dubtar, ens fa pensa i pensar.. però pareu-vos a pensar, aquest mateix 2 d'abril del 2008 no el viureu més. I tot i que diuen que la vida és curta...
Quan mirarem ensarrere, veurem que ràpid ha passat el temps.
Sempre és millor recrdar una vida feliÇ!
Somrieu.

L'amistat també sap fugir.

Em deies que erem amigues, i que n'hi havia prou....

Em recordaves els importants moments que haviem passat juntes.. i que ara ja no existeixen.

Em deies que t'importava, i mai ho feies miran-me als ulls.

Em reservabes moments que no arrivaben, ni arriben.

Em deies que sabies molt de mi, i no saps ni tan sols què em fa feliç.

Avui m'adono que em subordines com a persona i que sempre he de sentir un "ara no puc"

No t'adones d'això, i jo, no t'ho diré

No em demanis que t'expliqui algunes de les tristes mirades que et dedico.

el més profund

de vegades fixar-nos en les petites coses quan valorem un aspecte no és suficient..

de vegades creiem que una carícia, un petó, una abraçada o simplement una paraula són més que suficients...

Jo sé el que sóc, però mai podrem arribar a saber el que són els altres simplement per les petites coses, cal aprofundir...

ExplicacIons.

Avui m'han preguntat en què em baso per escriure sobre l'amor i sincerament, he escollit UNA PARAULA....

un nom.