30 de marzo de 2008

LA sort


És ben cert qe molts dels moments que vivim els debem als altres!

són Molts els dies que no somriuria si certes persones no fóssin amb mi.

I com jo sempre dic, no és perquè la sort m'hagi permès tenir-vos amb mi!

tenir-vos amb mi, ÉS LA SORT!


Parlan del temps.


un verb en passat: estimava

un verb en present: recordo

un verb en futur: hauré d'oblidar....

no suplicaré.

No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré.
No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré....

Si em gires la cara, et donaré l’esquena. I plenament: SOMRIURE!

29 de marzo de 2008

Una melodia de pensaments..

hi ha dies en que una melodia parla per nosaltres :)

avui, és aquesta.. http://es.youtube.com/watch?v=PQEoPIqjMoI

28 de marzo de 2008

Cupido


Us presento el meu Cupido.

No li falta pas vida, ni tan sols ganes de treballar. Però l'he deixat dormin.

He vist necessari donar-li unes vcancetes, i a lhora que ell me les doni a mi.


És estany però em molesta veurel rondant aprop meu. HO fa el millor possible, però la falta de vista a l'hora de llançar les fletxes , l'he pagada jo.


ARa, no vull saber-ne res de l'amor. Vull seguir amb els somriures d'avui, i les sensacions, que tot i noser amor, m'omplen.


Segueix dormin.. Algun dia el despertaré, ara SOMRIC sense ell.

Silenci pssional..


Perquè encara hi ha gent que diu que certes coses no s'han de dir?
Perquè hi ha certs moments que són calificats de censurables?
Perquè és agosarat parlar de sexe quan en l'intimitat, tots el vivim....?
Coses que no entenc.
NO entenc, però veig.
I no comparteixo. S'ha de viure..
LEs limitacions mai han sgut bones..CaL eXPREsSARSE!

IMportants i vius.


De vegades veig que hi han coses que no puc aconseguir...

LLocs on no puc arribar...

Metes que em queden lluny..

Petons que esquiben els meus llabis...

Persones que han marxat de la meva vida..


PErò si vull alguna d'aquestes coses, somio, I HO TINC.

Segueixo dien que hem de donar als somnis la seva imprtància...

Caminan per la vida!

Tinc el valor de veure la vida tal com és. Tinc la capacitat de saber que és que et facin mal, i també puc definir-vos que és l'amor. M'he equivocat tant com he aconseguit les meves metes. I sóc aquí, i això, és el que importa,
si sóc feliç aqui, i avui és pk: suposo que tot el que m'ha portat fins aqui, ho he fet bé...

Sense regALs

Aquest cop, no deixo que em taxin.
Aquesta vegada no deixo que em robin les il·lusions, ni que em facin sentir q "" he de dir que si"".
Avui, no llenço les meves il·lusions, ni els meus pensaments ni tan sols en regalo la meitat d'ells.
Fins que no m'enamori, no torno a donar res..

tot Alló d'ahir

Hi ha dies que m'aixeco i necessito de tu.
Hi ha dies que no hi ets, i jo, m'absento..
Et truco i no em contestes.. et sento i no hi ets.
busco el que em queda de tu, i veig que ja tot ha adquirit la categoria de "" records"".
Intento recordar-me de quin de tants va ser el millor petó, i el millor petó vas ser tu.
Camino i observo l'ombra que un dia vas ser tu.
Ja no ploro perquè no hi ets... ja no et busco, ja m'he rendit.
Però és que és evitable el trobar a faltar un sentiment, un nom, i una història?

26 de marzo de 2008

Vivin la sort

Hi han dies perfectes. Ultimament, m'adono que aquests a més a més de coneixels, els visc!
Un somriure, una miqueta de sort, una bona companyia, uns moments dolços, una cançó, un lloc, les persones que més estimo, els meus esforços recompensats..
Reconec que les coses dolentes existeixen, però avui, no les veig.

Records d'ahir

Qui diu que no es pot trobar a faltar aquelles persones que l'únic que et va mancar d'elles va er un "" t'estimo?"" ?

i els somriures, no sumen puntS? Records..

24 de marzo de 2008

instants de temps.

Tres conceptes: el present, el passat i el futur.
hi ha qui m'aconsella que sigui correcta i racional, perquè això em farà veure'm d'una manera o una altra en el futur..
El passat: és fred, incambiable i rígid.
avui: puc ser el que vull, i per a mi És important perquè el que pugui fer en ell em dibuixarà el passat i em pintarà el futur..

InstantS *

Instants*

De vegades vivim el moment sense pensar en res més, perque ens importa passar-ho bé en cda realitat que vivim.
no sempre fem bé. El desprès hi ha vegades que fa mal...

Vivin somriures..

La Felicitat no es una estació a la cual s'arriba sinó una manera de viatjar.

La vida està plena de moments, entre ells, alguns que passem amb persones que califiquem com "" lo millor"".
qui diu que el materialisme no ens pot fer sentir bé? qui diu que una cara bonica no ens pot fer somriure? qui diu que una nit d'irracionalitat no és correcta? qui diu que hi hagin normes a les quals regir-se?
sóc el que faig.. i m'agrada.
Gràcies per... "" l'ambient"

23 de marzo de 2008

L' impaciència viva


Si sóc impacient, perdoneu-me, estimo tant el temps que les meves accions no estan subordinades a l'espera.

Moments sense por

NO TINGUIS MAI POR DELS MOMENTS...

Si dubto i no faig les coses per por,fracassa l'intent i alhora, fracassa el possible triomf.
Si no dubto i faig, puc triar el cami erroni i equivocar-me, però sé que he de fer per aixecar-me, o si més no, sé que algú em donarà la mà.
No tinc por dels moments, ni dels minuts, ni de les realitats, ni de les coses que no són correctes.

qui ha dit què és el que està i no està bé en aquesta vidA?

vivin...

19 de marzo de 2008

Uns ulls i una esquena.


Fins i tot quan veig que m’has girat la cara, tinc il·lusió per veure’t els ulls…


m'agrada la frase, i és tan certa. Hi han moltes persones que duran la vida ens fan mal però tot i això, els estimem tan que com diu la frase, un cop ens han girat la cara, conservem il·lusió de veure els ulls.


És una realitat.

Buscan un amor.


Perquè aquella parella del fons porta molt de temps mirant-se i somrient?

Perque jo estic aquí sentada al mateix lloc que tots ells, però sense ningú al costat si representa que jo tinc tant dret com ells de somriure? Perque un cop més no et trobo? Potser no sents…potser no em sents.


Buscan l'amor.

L'amor i jo.


Tans sols sóc jo.

La meva vida era una linea plana. Fins que aparegué ell...
L’amistat havia viscut entre nosaltres molt de temps i l’amor s’havia posat pel mig per enganyar-me, per traicionar-me, per fer-me ser més petita del que ja era en aquells moments... va ser una història d’aquelles que nomès havia viscut en la pantalla del televisor, una història que semblava irreal però que la tenia a les meves mans i havia d’apretar els punys perquè no s’esmunyís entre els meus dits... i així vaig fer-ho! Vaig conservar la magia que representaba per a mi i la vaig viure.
Després de descobrir què era l’AMOR (amb majúscules), vaig descobrir la mentida i vaig viure dins d’una bombolla... nomès ella i jo, intentant escapar d’aquell fret.
I quan la mentida va crèixer, d’ella nasqué la tistesa, una amiga que em va acompanyar durant un llarg trajecte, un viatge dur, trist i solitàri...

En determinats instants algú va posar el seu peu a la meva vida, algú màgic, diferent, especial, algú que em va apartar de l’odi i va fer que m’adonés que tot aquell rencor no em portava enlloc.. el vaig sentir i estimar tant que considero que vàrem viure en un món molt llunya vers al que em trobo ara. Allò, era diferent.

He lluitat, he sentit, he caigut... però mai he jugat cap paper que no sigui el que em defineix com el que sóc, una noia senzilla que en mig de la recerca del seu camí de la vida ha volgut crure en l’amor, però, s’ha equivocat....

15 de marzo de 2008

Trossets de mi.


Sóc conscient que no tinc talent, que això no és art, ni poesia, ni tan sols paraules coherents. Però escriure m'agrada.

Hi han certs dies en que alguna persona em diu, "M'agrada com escrius". Em fa somriure perquè el que escric és tann sols el que sóc, el que he viscut, i el que penso.


el que escric sóc jo mateixa.

Gràcies :)

No s'ha de tenir por a estimar.


Era un dia assolellat, encara recordo aquella sensació. Aquell petit vent que ens bufava les orelles, aquells ragos de sol que t'il·luminaven els ulls, i tu, em miraves i m'il·luminaves els meus. No parava de repetir-te que volia parar el temps, i tu ,d 'alguna manera feies cara de dubte. No entenies perque deia tot allò. T'estimava, i vaig fer-te un petó, que ara mateix considero que és el millor petó que he fet mai.

LLavors, vaig desitjar que el temps ja no estès parat, i vaig viure la nostra realitat. Et coneixia, i en un dia de somriures, bojeries i coses incoherents et vaig dir: prometem que no t'enamoraras de mi.
Tu erets un noi liberal, devegades fred, però tot i que esperava una altra resposta, vas cntestarme un NO. Em va fer mal...


Despres de molt de temps, et vaig dir que me n'anava, et vaig dir adeu. Perquè em vas suplicar que em quedès? recordo aquell: no m'enamoraré de tu.


Ara somric. ( vellsrecorDS..)

Una petita alegria

Materialisme? nois fortS? cares falses? paraules regaladeS?
Vaig tastar Un somriure tímid d'un noi, que no tenia res de tot això. No ens vam dir res, va agradarme unikament aquell somriure, que em va dedicar. Desprès diuen que els millors nois són els que et fan somriure amb le paraules. I els que et fan somriure amb els somRiurES?

11 de marzo de 2008

Omplint necesitats.


Mireu la fotografia. Què hi veieu?

Jo, 7 noms, al veure aquesta taula buida, m'han agafat ganes d'omplir-la, i sense dubtar-ho, us he vist assentades, perquè us dec molt a totes. Sou COMPLETAMENT diferents totes, però m'aporteu molt. Gràcies kukes!


(Ari, Aida, Anna, Helga, Lali, Lídia, Pili)
el poder de la companyia.

Somia-ho tot.


Era un dia de llum, jo, somreia amb les teves pessigolles, tu em deies que les meves paraules t'eren necessàries. Tot el nostre voltant fent música, tots els que ens miravem expressant gelosia, tot el que era vell es vestia de diamants, tot el paissatge plé de tardor i alhora, plé de senyals de la primavera junt a l'estiu dels nostres cossos. Ara: EM DESPERTO.


qui diu que és dolent somiaR? Somia.

estripan pàgines innecesàries.


He obert el meu diari i he tret algunes de les pàgines que el formaven. No vull demostrar-vos que no em fan feliç certes coses que he fet, però he de reconèixer que m'agradaria haver escrit algunes de les pàgines de la meva vida amb un altre color, i amb uns altres noms.

m'agrada que la vida em faci aprendre de les situacions, si no és així, tinc dret a escollir quines de les que he viscutpuc definir com a bons records.

Pels records..


Un ""ja o faré en un altre moment" pronunciat indegudament.

La intenció de deixar les coses per demà fracassada, freda, sense vida. Aquella nit volia dir-te alguna coseta, perquè erem amics de feia molts anys, però vaig pensar "" en un altre moment, ho faré" doncs creia que la vida et permet deixar les coses per més tard i també et permet gaudir del luxe del temps..

dies despres, em desperto amb una trucada directa, freda i indesitjable: ja no hi ets, t'han pres la vida. Mai més he deixat les coses per més endavan.


et recordo PanXulina.

9 de marzo de 2008

La frase de l'amistat?


Pregunta insistent, pregunta repetitiva, pregunta que no m'ompla.

Molts amics creuen que un "" com t'ha anat avui"" es preocuparse per mi, i no ho és.

Per mi, utilitzar aquesta frase és: Em sento obligat a mantenir-te com amic així quevaig a dir-te la màgica frase.

Preguunta'm com em sento, que n'he fet de l'amor, com va la meva vida en els estudis, si só feliç, si m'han fet mal, perquè ploro, o fins i tot, perquè hi ha dies que no somric.


Pregunta'm això, sigues diferent.

Oblidar els records


demà, quan me'n vagi d'aqui ho deixaré TOT.

deixaré els teus llabis,

els teus petons,

els teus ulls frets.

Deixaré cada paraula que es va perdre pel camí,

oblidaré els records,

abandonaré els teus regals,

borraré la teva olor,

et diré adeu,

em confondré al sentir el teu nom tot pensant que es rfereixen a un altre,

no a tu.

m'adonaré que la distància era poca,

i que era una excusa més.

Vull reconeixer que ja no t'estimo i bé, é veritat,

però sempre hi ha un moment en que hi ets.

I vull que deixis de ser el meu record, per ser tan sols TÚ!

Llagrimes de veritat



Si em cau una llàgrima, digues: EL QUE VULGUIS,

però no diguis QUE NO M'IMPORTES.

les llàgrimes són reals,

I T'EQUIVOCARÀS!!!!

CLaus al cor


com ja van dir: un clau treu un altre clau.


de fet, desprès d'això vaig adonar-me que cuatre claus fan una creu.

i tu? encara pots seguir aqui si no vull clavar un clau al teu lloc.

Pintan la vida.


de vgades les coses es posen difícils, de vegades ho veig tot negre, i els agafo.
Agafo aquest grapat de colors i ho pinto tot.
Pinto tot alló que em molesta i no m'agrada veure gris... i un cop fet aixo em dibuixo un somriure que sense adonar-me he acabat pintan amb colors.
El color negre no existeix. Indiscutible.

Tres visions*


que som les persones?

com puc definir en tres paraules les nostres accions, els nostres fets, la nostra vida, els nostres camins... com puc reduir tantes coses en tres paraules?


pensar sentir actuar


(això es tot.)

5 de marzo de 2008

Buits per dins

et miro i nomès veig una par de tu.
Busco dins teu un racó on s'amaguin totes les coses bones que tenen els teus ulls, els teus llabis, el teu tot exterior. Però em perdo. Busco hores i hores una miqueta d'amor per quedar-me'l, i no hi és...
busco una miqueta de tendresa darrere d'aquestes precioses mans i tan sols hi ha tacte, però no sentiment.
Decideixo preguntar-te qui ets, però noho saps. NO ET DEFINEIXES.

és ironic el que dic, però al meu voltant hi han mil persones que no saben que s'amaga darrere d'aquell mirall on es passen hores i hores...

Tothom intenta que el vegin bé per fora, però deixem de banda el que tenim dins, i acabem estan buits.. Buits i insipids.