Sentada mirant les estrelles, donant-li a cada una un nom, i col·locan-la a un trosset del meu cel.
Sentada, en aquell trosset de mon, lluny de tot per uns instants, amb la ment en blanc, i regalan-me com dic sempre: estones de cel.
Afirmo, crec i opino que ens hem d'estimar a nosaltres mateixos i construir-nos una vida de petits luxes, que moralment ens resultin vàlids per ser una micona més feliços, els mateialismes, són dolents...
LEs ocasions i els moments: ens aporten molt més! i sempre ens els podem regalar...
5 comentarios:
s'han de guardar al cor els gran petits moments i els detalls que fan que les coses siguin com són. S'ha de buscar sempre un moment on dir: "alto", "respira", "ara em toca a mi", aixo implica a vegades ser un xic egoista: Les persones volcades a les altres acaven patint les males conseqüències "d'abusos de confiança" i acaven sentint-se defraudades per els que l'envolten. Es a dir, si estas més pels altres que per tu, katakrak, si estas més per tu que pels altres(acaves sentitnte sola xk la gent s'aburreix del teu egoisme), katakrak. La felicitat està a l'armonia, saver donar als altres en mateixa proporció que a un mateix. Materialismes? per desgracia en aquesta societat, acostumen a cobrar un paper molt important i em de conviure amb ells
Hola Martha,
Una gran reflexió. De fet la felicitat està feta de petits moments. El més important és estar alerta i no deixar-ne escapar cap!
Ens llegim!
Amb petits pasos també es pot arribar molt lluny.
Ai...
Moltes gràcies per la felicitació!!!!
Estic molt contenta!!!!
petonillus
;-)
Tens molta raó, si no t'estimes i et cuides tu mateixa.... com vols que ho faci ningú?.
Una reflexió molt encertada,
Un petonet
Publicar un comentario