El rellotge seguia corrent i els dos amics que suposadament erem i ens haviem reunit aquella nit per forjaar la nostra amistat, inesperadament esdeveniem els protagonistes d'una possible nit "" amb resultats"". Jo no havia dubtat en guarnir l'ambient per fer alló un xic més elegant i diferent, tu no havies dubtat en posar-te la millor vestimenta i la teva milor colonia, aquella colonia... I si, tot semblava màgic guiats sota el perfum de la seducció, però confonent aquesta atracció amb amor, fet que vaig entndre quan desprès d'aquell brindis vas fer-me un petó que tot i que va ser maravellós: NO VAIG SENIR RES!
De vegades la perfecció s'amaga en els sentiments..
6 comentarios:
sovint confonem els sentiments, veïem papallones on no les hi ha, i patim, però els unics culpables del nostre patiment som natrus mateixos per veure ombres en habitacions fosques. Es el que hi ha... :)
Mai és tard per adonar-nos del que sentim/no sentim. Això que la vigília prometia, eh? Un petonàs
Per desgracia el sentiments no son gaire perfectes i si no vas sentir res era`per manca de desig.
Ostres Martha! Pensava que tindria un altre final! Una cita amb "possibiltats", no deuria ser cosa que la olor de la colònia no era prou del gust de la noia? Per a mi ho és tot, millor sense colònia, que no pas una que no m'agradi.
Seria incapaç de viure sense amor; cap a mi mateixa, cap als altres. Va haver un temps que vaig voler tancar-me en el meu egoisme, però no ho vaig aconseguir. Resulta millor patir per amor que convertir-se en branca seca, cremada per dins per la geladora absència de sentiments.
Precios.
Un petonàs
Pasa per casa meva.
Publicar un comentario