Les ulleres dels instants

Vaig decidir fa dies i dies de posar-me les ulleres de colors, amb elles els carrers eren més vitals, el sol em somreia més que mai i veia els records i la nostalgia més lluny de mi... les portava cada dia i em fabricaven una dosi de somiures cosa que és més que suficient.
Avui endreçan els calaixos del meu pensament he tobat les antigues ulleres, aquelles de color gris, que portaven alguna que altra inicial marcada, alguna que altra lletra que era part del teu nom.... Encara no les he pogut llançar doncs tot i que són velles i no em serveixen... tenen alguna cosa que em fan més fàcil els dies de sol. Nomès me les he posdes una estoneta.. uns minutets per no deixar de recordar les coses bones, però desprès d'aquests minutets em poso les ulleres de colors, que són les que necesito de veritat.
Les de color gris,
ben guardades.. donant-els-hi nomès vida per instants.