9 de mayo de 2008

No jutjar amb els ulls.


Totes les persones tenen una història, nomès cal mirar-les per descobrir-la, i parlar-hi per entendre-la!

Aquesta és la meva idea de les persones. Sovint anem mirant a la gent amb prejudicis i no sabem res de aquell a qui mirem als ulls. De vegades jutgem un físic, una paraula o un moviment però no a la persona, mai a la persona. PEr això dic que amb la mirda podem captar algú, però nomes conversant-hi podem arribar a saber què és realment.

9 comentarios:

Xexi dijo...

Estic totalment d'acord amb tu! Vivim en una societat en que la crítica i els prejudicis són la nota predominant. Només cal veure els programes de la televisió.
Sembla que tots nosaltres tenim que portar en tot moment un jutge i un fiscal que evaluï el nostre comportament. Som nosaltres els que tenim que fer d'abogats defensors i passar d'aquests tipus de comentaris! Un petó i cuida't!

Juan Duque Oliva dijo...

Incluso si me apuras aunque lleves toda la vida cone sa persona no llegas a conocerla, si ni me conozco yo a mi.
Los juicios rápidos por ropa o un primer comportamiento están a la orden del día y nos perjudican no ya para descubrir sino para estar con otra persona

Joana dijo...

Sé que sonarà estrany, però és inevitable i humà jutjar a qualsevol en el moment de veure'l. Una altra cosa és que tinguem prejudicis i que no volguem ni conèixer

Striper dijo...

Mai podem jutgar ales persones per el cop devista ni per la bandera que es veu a primer cop de vista,..

Jesús M. Tibau dijo...

I moltes vegades, després de parlar-hi durant anys, tampoc arribes a coneixer-les.
Els prejudicis són molt negatius

Judit dijo...

Sí, malauradament en sabem ben poc els humans de nosaltres mateixos. I malgrat no creure en prejudicis, tots en tenim, i tots jutgem sense voler. Però res és impossible, diuen :)

Raimon dijo...

amén, només s'hauria de parlar sabent de que es parla. Una persona es ella mateixa i l'entorn que l'envolta, juntament amb les circumstancies que li afectin més directament. Es la paradoxa de que juzgar gratuitament es injust. ^^

Mariieeta dijo...

Tens molta raó amb les teves paraules...i el pitjor de tot és que la majoria de vegades ho fem de manera inconscient, això de jutjar a la gent. Però encara hi ha més: quan algú ho fa de nosaltres mateixos de seguida ens sentim ofesos.

Hauriem de ser més coherents i vigilar més abans d'actuar, de pensar, de jutjar, etc.

Un petó i gràcies per la teva visita.

2Rodes dijo...

Jo crec que és inevitable no fer-te una idea, sigui equivocada o no, de com és una persona amb una primera impressió. Això sí, també soc la primera que no em tanco amb ningú si és que no he vist res evident per a que no m'agradi com a persona...

Tothom necessitem oportunitats per mostrar com som realment.