sovint el meu cap és un album de fotografies. Us recordo a totes vosaltres i recordo cada paraula, cada convversa, cada sensació, cada dia...
De vegades la vida ens destina un camí que no coincideix amb el de les persones que estimem, que no coincideix en aquest cas, amb vosaltres... però per sort, sempre trobem un punt, ja sigui al sud o al nord, per trobar-nos i seguir sent el que erem i som quan estem juntes. Un punt on podem donar-nos aquelles càlides abraçades, un lloc on sé qui sóc, un lloc on em trobo. Un lloc que no vull deixar de visitar...
Em van dir un dia que la distancia i el temps separa les amistats. En canvi en aquest cas, el temps no ha envellit la nostra connexió...
M'agraden els nostres moments.
3 comentarios:
Aixo que descrius son moments magics , que sempre ens fan somriure. Be estic be, petons.
Marthona
no crec que la distancia sigui un impediment per las amistats.
La meva millor amiga esta a mes vuit cents kilometres, i sempre trobem l'ocasio per fer-nos costat.
mils de petons, reina.
les coses, les persones que acaben per separar-se és pq així ho volen...qui realment vol continuar aprop d´algú, ja fa pq així sigui!
Petons
Publicar un comentario