Sembla ser que en ocasions l'aprenentatge de la vida pot aturar-se i revelar-se, pot anar a la inversa. Vivim regits per pautes, conductes i actuacions disciplinades que són les adeqüades però no sempre són adients. El que em pregunto és: què som tots en un conjunt? Éssers lliures? Som el que volem ser? és impensable. Com podem ser nosaltres si ja des d'infants ens obliguen a vestir de blau o de rosa, ens forçen a tenir unes "aficions" determinades, ens fan dir si quan toca i no quan no toca.
On són els límits del que som, doncs? On s'amaguen les desicions lliures sense influències alienes? On s'ha escapat la llibertat d'expressió?
El que em pregunto jo és quan vam deixar d'escollir. I sobretot, per sobre de totes les coses, el que em pregunto es: quan vàrem perdre les respostes a totes aquestes qüestions?
1 comentario:
Qüestionar-se el grau de llibertat que tenim en l'actuació del nostre dia a dia és el primer pas per començar a ser lliures.
Moltes vegades prenem decisions sense saber que les estem prenent. No creiem que hi hagi més alternatives viables, però sí que hi són, la qual cosa no significa que de conèixer-les no triaríem la mateixa que hem triat i no una altra, o sí.
Tornaré!
Publicar un comentario