9 de junio de 2010

Cosa de molts

Sovint quan em miro al mirall em fragmento. Veig, en cada petit racó de l'espill, un diminut espai del rostre de moltes persones: properes i no tant properes a mi. Quan em miro, i sobretot, quan em veig, no puc justificar el que observo si no és a través de moltes altres cares que no són pas meves, sinó dels altres. Hi ha dies que vols menjar-te el món en solitàri i d'altres dies, com el d'avui, vols compartir l'àpat de la vida amb la resta, amb la gent que estimes tant i possiblement, tant t'estima a tu.
Sóc, també, el que em fan i permeten ser.

No hay comentarios.: