23 de diciembre de 2010

Un adéu coincident

Té la pell molt suau i els ulls molt verds, tot i que no sempre és així, sovint són de color groc. Li agrada menys la xocolata que a mi però té les mans més fredes que les meves. A ell li sobren les paraules i a mi, em sobren les mirades. Jo sóc tant bona en el joc com ho és ell però sóc més dèbil i necessito ser premiada amb sentiments. Jo corro ràpid cap a la meta, ell gaudeix corrent. Ell calla, jo parlo. Ell no diu adéu, l'interpreta en les paraules que no diu. Jo no vull dir adéu però si, també l'interpreto en les paraules que ell no vol sentir.Entre les moltes semblançes i diferències, hi ha el fet que als dos no ens agrada dir t'estimo... però jo el sento, ell no.

1 comentario:

Joana dijo...

Aixó és el que jo denomino "fet diferencial"...
Boniques lletres, com sempre.