5 de mayo de 2011

somriures i llàgrimes

Ahir a la nit, després d'embolicar-me entre els llençols, vaig sentir fret. He acceptat que te'n vas anar i que, abans que ho fessis, havies estat i ens havies fet a tots unes persones feliçes. Però ahir, quan vaig notar el pes d'aquests 4 anys sense tu, vaig tenir por. Vaig acobardir-me pel ràpid pas del temps, perquè fer-me gran sovint m'espanta i temo no poder acomiadar-me d'altres persones, com ho he fet amb tu. Però saps? n'he après molt; de tu, del temps, de les coses que s'han de dir avui i de tot allò que no hem de deixr per demà. És estrany que, després de moltes llàgrimes quan te'n vas anar... hagi après la importància dels somriures. També m'ho vas saber ensenyar tu. Gràcies, preciós.

2 comentarios:

nrumo dijo...

Increïble. De vegades el record es la millor manera de sentir a prop a algú. No oblidar el que et va ensenyar i valorar i saber i tenir present que has estat afortunada, afortunada per que ha format part de la teva vida i per haver estat tu i no una altra la que ha après d'ell!

Sigues forta i segueix els seus consells, sobretot aquest de la importància de somriure. Saps aquestes frase que dien:
1. "No llores porque se terminó, sonríe porque sucedió"?
2. "No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy"
Pues això es el que et recomano. Recorda'l amb un gran somriure a la cara d'orgull i satisfacció.


Un petò guapa!

Anónimo dijo...

magnific, profond, suberrani a flor de pell

petrel