19 de marzo de 2008

L'amor i jo.


Tans sols sóc jo.

La meva vida era una linea plana. Fins que aparegué ell...
L’amistat havia viscut entre nosaltres molt de temps i l’amor s’havia posat pel mig per enganyar-me, per traicionar-me, per fer-me ser més petita del que ja era en aquells moments... va ser una història d’aquelles que nomès havia viscut en la pantalla del televisor, una història que semblava irreal però que la tenia a les meves mans i havia d’apretar els punys perquè no s’esmunyís entre els meus dits... i així vaig fer-ho! Vaig conservar la magia que representaba per a mi i la vaig viure.
Després de descobrir què era l’AMOR (amb majúscules), vaig descobrir la mentida i vaig viure dins d’una bombolla... nomès ella i jo, intentant escapar d’aquell fret.
I quan la mentida va crèixer, d’ella nasqué la tistesa, una amiga que em va acompanyar durant un llarg trajecte, un viatge dur, trist i solitàri...

En determinats instants algú va posar el seu peu a la meva vida, algú màgic, diferent, especial, algú que em va apartar de l’odi i va fer que m’adonés que tot aquell rencor no em portava enlloc.. el vaig sentir i estimar tant que considero que vàrem viure en un món molt llunya vers al que em trobo ara. Allò, era diferent.

He lluitat, he sentit, he caigut... però mai he jugat cap paper que no sigui el que em defineix com el que sóc, una noia senzilla que en mig de la recerca del seu camí de la vida ha volgut crure en l’amor, però, s’ha equivocat....

No hay comentarios.: