22 de junio de 2009

Fantasia i realitat


Els humans sóm perfectament imperfectes. Expresem els sentiments inexactament. Ens posem límits i acavem navegant fora d'ells. Ens trobem dins quatre parets i ens ofeguem. Ens tirem a la piscina i creiem que hi ha massa poca aigua, mai ens sobra res. Demanem, volem, malgastem, evitem no pensar. Vivim com a reis, i com a tals, evitem els problemes. Jo, no vull vestits de princesa, ni princeps perfectes, ni palaus amb passadissos inacavables.
Sóc com sóc i això és més que suficient... Les fantasies, millor a l'hora de dormir, GRÀCIES :)

10 de junio de 2009

Homes.

El primer, el segon, el tercer... tots ells són diferents però tenen una característica en comú: sé que amb cap d'ells hi comparteixo un futur. Potser el problema és que m'he de dedicar a saber el que NO vull i deixar de banda el que vull! I dic això amb positivisme, encara que sembli estrany.

7 de junio de 2009

olor de mar


Davant aquella platja, escoltant el soroll de l’olor a mar. Olorant el moviment de les ones. Tastant la brisa del mar. Tocant la tranquilitat d’aquella evasió momentanea meva. Allà estava jo, intentant veure on s’acabava el mar i on començava la meva vida. Investigant si tu erets part del meu nord o del meu sud. Intenant trobar el significat d’un lloc tant bonic, “sense” tu. Preguntant-me perquè no tindré la sort de poder passejar de la ma amb tu per aquella freda sorra, penedint-me de no haver-te afafat de la ma i haver-te arrastrat fins alli, de no haver contat estrelles mentre ens barallavem per qui n’havia contat més, de fondre’ns igual que es fon un gelat sota un sol esplendit i inquiet. Miro el mar sentada sobre un termometre de 30 graus de calor, i sense tu tinc una mica de fred. Necessito cridar-te i que em sentis, encara que tu ja siguis en una altra platja i ja juguis amb una altra a contar estrelles...