29 de diciembre de 2008

Punts de vida


Tot i que sempre he estat bona amb la puntuació, no l'he aplicada mai a la meva vida. Les meves històries estan plenes de comes, les quals em permeten avançar i retrocedir endavant i endarrera simultàneament, però sense poder trobar d'aquesta manera un punt fix. Poso algun que altre punt que "separa" l'avui de l'ahir, i per suposat, del demà..Però dins tot aquest conjunt de tipografies fa temps que necesito un tipus especial; un punt i a part.Aquell que em permetrà respirar profundament i així, poder dir: ara prou!
i bé, què millor que poder finalitzar aquest post amb uns punts suspensius... ?

29 de noviembre de 2008

El tren dels moments.


Ja tot és fosc. Miro el rellotge i són les 3 en punt. Ara que me n'adono, feia temps que no mirava quina hora era, suposo que no volia donar-me conte que el temps passava ràpid i tot seguia al seu lloc. Ara les coses són diferents, estic a l'estació i ja no espero a que l'agulla del rellotge ocupi el seu lloc, ara ja és hora i no trobo millor moment que aquest per pujar al tren. A un tren nou que em porta a un lloc que desconec però que no és fosc, i per fi, és real i m'hi sento bé, realment molt bé.
La satisfacció d'aquest viatge és que al final d'ell hi ha un algú que m'està esperant, una persona que m'està ensenyat que el premi d'aquest viatge no és més que una dosi de somriures, una persona que m'ha fet entendre que en aquest viatge l'únic que necessito posar a la maleta és AMOR, totes les lletres de la paraula AMOR, i que quan em falti alguna d'aquestes cuatre, ell estarà amb mi, en aquest o en un altre tren per donarme'n una mica del seu.
Ja és hora. Pujo al tren i em despedeixo d'aquesta freda estació que s'allunya amb el nom de PASSAT.
I començo el viatge cap al meu futur..
SOmrient un dia més mentres dues vies del tren es creuen i es fan una..

21 de noviembre de 2008

posicionant somriures *


Tot comença amb una paraula bonica que desencadena un somriure.
Dins la complexitat de la nostra ment s'amaga la senzillesa d'algunes idees. Naixem, creixem i ens fem grans tot pensant que tot allò que ens fa somriure és bo, i cometem un gran error. Sabem ben bé el que volem sentir, i si, ho tenim molt clar..
De cop veus que et plantejen una realitat teva que et fa somriure. I si, per primer cop veus que el millor que has sentit no és allò que esperaves sentir.
Potser aquest és un error de tots. Ens amaguem en les bones crítiques i sabem dir : si, jo sóc bona en això, si, jo tinc aquesta qualitat, i n'estic orgullosa.
Però alhora de comentar alguna mancança nostra..perquè col·loquem erroniament aquest ideal al sac d'idees negatives? en primer lloc, perquè sóm humans i sóm sensibles front a les coses dolentes, en segon lloc, pq moltes persones es dediquen a comentar-nos les nostres virtuds i no els nostres defectes. En aquest moment es quan pensem que certes persones no ens convenen al nostre costat.. però estic aprenent que sempre pot haver-hi un algú que no sempre et dirà el que vols sentir però que podrà provocar-te inclús un gran i major somriure que quan sents el que ja esperes..

[vaig VIvint i respirant la meva vida]

14 de noviembre de 2008

Tardor de calor


Els dies passen i vaig girant un dia més el full del calendari, alguns dies arrencant la pàgina amb resignació, d'altres, intentant allargar les hores per no haver de "`passar pàgina".
és increible com puc trobar el meu reflex en aquests ulls, com puc trobar aquella màgia en aquests moments, com puc trobar la pau que busco en una història..
Ja no es tracta de confiar en algú, es tracta de que puc confiar en mi, es tracta de que en això la paraula felicitat està pintada per totes les parets. Es tracta de que aquesta vegada, jo, sé que puc ser important per algú tant com aquest pot ser-ho per mi.
Somric, respiro, sento, penso... i desitjo.
Fa fred? no ho sé, deu ser aquesta tardor! però...!! se'm començen a escalfar les mans...

6 de noviembre de 2008

REgles del joc


M'agradaria que el meu passat ara fos el meu present per poder permetre que gràcies al passat el meu present ara no fos com és...
m'agradaria no haver sentit moltes de les coses que he sentit per no haver-ne viscut d'altres ara. Per no negar-me res com faig sempre, per no haver de prohibir-me sentir, per no perdre algunes de les persones a qui faig vent perquè volin..
M'agradaria de vegades oblidar-me de tot el que he après i tenir la mentalitat d'una nena que creu que l'amor és un joc. PErò ara no és abans... i l'amor per mi no és un joc, sinó que són unes regles. I les tinc ben apreses..

29 de octubre de 2008

Estrelles incompletes


El silenci de la nit avui em fa de manta. M'assento, observo i obro bé els ulls, veig la magnitud amb que brillen les estrelles. Sento la magnitud amb la qual el meu cor batega. Noto el color vermell que està cobrin les meves mans, fa fret i s'atansa l'hivern. I tinc por. Miro aquestes estrelles com sempre.Des d'aqui. Una nit més en aquesta roca, deixant tota la multitud ben avall, i intentant dominar-ho tot, intentant no deixar que allà baix em facin sentir petita. Aquestes són les meves nits i m'agrada buscar-me i trobar-me aqui. És el meu lloc.
fa fret i l'hivern s'atansa, i tinc por. Por d'estar-me esperant aqui, esperant a que aquell algú que espero cada nit em cobreixi la fredor del temps en les meves mans.
Les puntes dels meus dits estan gelades. Si, fa fret. I tinc Por de que arribi un altre nadal, i que hagi d'obrir regals que no porten cap nom, por a que sonin les campanes i el 2009 començi sense un t'estimo, por a que em falti un ombro de tants i tants que s'esfumen amb el temps...de tants que s'estan desmoronant avui. I no m'agrada que al sentir això em tatxin d'impacient, de possessiva, de somiadora. L'amor és un regal, l'amor és un cúmul de coses que vull descobrir amb algú especial que sé que un dia arribarà, m'agafarà de la mà i disfrutarà mirant les mateixes estrelles que m'iluminen els ulls.

Tot i això, l'aire fresc que corre pel meu cap em fa dir-me a mi mateixa:
Marta, no et preocupis, no et fa falta ningú, perquè tu ja et tens a tu mateixa.
Però t'espero, vine.

25 de octubre de 2008

Harmonia.


Camino intentant fer-ho en silenci, intentant no despertar instants de passat, intentant no descol·locar-me la vida, provant de continuar amb la claredat de les idees, la bona col·locació dels meus pensaments i la netedat i transparència.
Camino intentant fer-ho en silenci i somric al controlar-ho tot. Si, petites bufades de vent descol·loquen certes parts del meu món. Però respiro serenitat. Respiro vitalitat i feliçitat.

13 de octubre de 2008

CaNviS!


És estranyíssim. Mirat des de qualsevols ulls, la meva vida ha canviat molt. No sóc on era. No faig el que feia. No visc on vivia. No camino com caminava.. i important, no penso com pensava abans.
Tot és diferent, però... tot és millor. Sento que he de crear la meva nova i propia vida.. i se'm fa gran, tan gran.. tinc tot el que demanava feia temps, llibertat, allunyar-me d'aquell petit món, i per fi, sóc jo. Molt jo! però necesito temps per com vaig dir, situar-me.

Obro la finestra, i respiro aire ben fort.. aire de felicitat. De la meva feliç felicitat.
i ho sento.. però tinc el cap en blanc, i les meves paraules ultimament no brillen molt..

4 de octubre de 2008

més cops..

22:00 hores. Sona el telèfon i com sempre vaig corrents a agafar-lo. No sé d'on m'ha sortit aquesta afició a parlar i parlar tant... Sento una veu apagada i faig broma tot dient: ei, no has de anar tan seria per la vidaa dona... I em gelo. Em gelo perque amb un moment torno al 5 de maig,a fa dos anys. Un altre noi de 18 anys mort, un altre accident, un altre cop tot allò... no, aquest cop per sort no era el meu millor amic.. però si l'amic de la meva amiga, si aquell noi que vaig coneixer fa 7 o 8 anys, si el millor amic del meu cosí, si... era moltes coses... Però estic bé.Estrany, però estic bé. La vida t'ensenya a ser forta, i m'alegro de poder ser-ho, o almenys poder intentar-ho semblar.

Tot i que fa molts dies que no passo per aqui, ESTIC BÉ! i tornaré a escriure ara que ja estic situada.

31 de agosto de 2008

reflexions positives.

m'aturo, m'escolto i penso una micona amb mi... Reconec que feia molt temps que no em dedicava temps. El rellotge i les passes que he fet m'han conduit a un lloc on mai abans havia volgut anar, i m'han muntat com un puzle que té una imatge difosa, una imatge diferent i per fi, sento que amb els dits puc tornar enrere i fer d'aquest puzle una bona i correcta imatge, una imatge que sóc jo i que he vist que havia de reconstruir en certs aspectes. En primer lloc aquell amor que tant m'ha marcat i tot i que ha fet que passes alguns mals dies, m'ha obert molt els ulls i m'ha fet beure que vull i que no vull. En segon cop alguna que altra crítica acomulada... jo ja deia que era dèbil, però ara gràcies a tot això he vist que no és així, que sóc i puc ser tant forta com vulgui. Alguna que atra amistat que se n'ha anat, i alguna que m'ha fallat.. quan som petits ens inculquen el valor de que sempre hem de ser amics per sempre.. però : i perquè alguns se m'escapen? doncs perquè la vida és així, i en ocasions s'ha de saber dir adeu amb un bon somriure.
M'alegro de saber que sé tot això, i que si, tot i els meu 18 anys ( que tant i tant em recorden que tinc..), tinc clar on vull posar les coses blanques i les negres, almneys, en aquests moments.
Avui m'he aixecat amb ganes de reflexionar, a la tauleta de nit he vist la meva nova vida, canvi de ciutat, viure en un pis d'estudiants, l'universitat, les moltes persones que coneixeré.. i una mica de llibertat per ser qui sóc. No em fa por res, perque en aquests moments l'únic que em fa por és tenir por.. aizí que m'allunyo d'ella.
COm ja havia dit anteriorment, viure la vida, això i nomès això, i per afegir el meu toc de sempre.. viure la vida :AMB UN SOMRIURE.

ja sabeu una mica més de mi.

28 de agosto de 2008

viure la vida.

tens la vida al teu davant... per això et dic que VIU-LA

26 de agosto de 2008

camins de seny.

Caminant entre els deserts carrers d'aquest indret vaig parar una especial atenció als infants que trepitjaven aquell mateix asfalt que jo..Vaig poder veure com pocs anys de diferència entre ells i jo posaven un gran mur entremig dels nostres ideals. Potser l'importància que tenia per a ells guanyar els jocs ja no era la meva meta, potser el posseir més que la resta no era el que em feia més gran, ja no valorava més uns ulls blaus que uns de marrons.. i alhora de anar a dormir, ja veig que prefereixo somiar amb un noi imperfecte que creure en princeps blaus, perquè he après que les imperfeccions ens fan persones també.
I vaig caminant, i vaig aprenent, i si, m'agrada fer-me gran... m'agrada que els altres m'ensenyin coses, i m'agrada ensenyar-me coses a mi mateixa, perquè sóc molt conscient que sóc capaç d'aportar-me molt.

21 de agosto de 2008

ocupació.

No tinc temps per perdre el temps...

no tinc temps de plorar perque estic ocupada, molt ocupada somrient... i m'agrda, nono, no m'agrada, m'encanta poder-ho fer... i que sigui per mèrit propi, no perquè hagi de donar les gràcies a algú pel fet que em faci somriure. Si primer no ens cuidem a nosaltres mateixos, qui ho farà desprès?

16 de agosto de 2008

DUbtes d'un joc

Quan dos persones ja no s'entenen... qui pot dir-me ara: qui juga amb qui? potser jo també sóc com tu. Potser jo també he estat jugant des de que vaig vore que tu jugaves amb mi.

4 de agosto de 2008

Jocs del també.

I sense voler perseguir-te corria darrere teu.. i tu tambe.
i sense voler un petó te'l vaig robar.. i tu també.
i sense tenir fret buscava la teva calor... i tu també-
i sense voler, vaig viatjar enrere.. quan tocaava viatjar endavant. I TU, TAMBé.
Però no puc definir això com a error, sinó com a anhel d'allò que no es té i es vol...

tu

30 de julio de 2008

Estones de nit.

I recordo aquella última nit.
Mentres jo mirava les estrelles... tu estaves a la lluna.
Però enmig de tot allò hi havia tanta llum..

29 de julio de 2008

somriures de temps.

Arrenco pàgines del calendari sense parar... com si aquestes mateixes passessin volant igual que ho fa el temps. L'agulla del rellotge gira tan ràpid que em perdo en ella.
I nomès sé que he d'aprofitar els moments i els dies com si fóssin els primers... i no parar de descobrir tot allò que em guarda i m'amaga la vida....
i somric al saber tot el que sé.

20 de julio de 2008

Etapes

De petitons solucionàvem les coses ploran: era fàcil.
Ara en canvi quan plorem és perquè alguna cosa ens resulta difícil.
Així ens adonem de que TOT canvia. La vida, i nosaltres.

17 de julio de 2008

Trossos de vidA. *

De vegades em fa nomès falta mirar una foto com aquesta i recordar-me que no estic sola, i que tampoc puc sentir-m'hi... i m'encanta saber que cada persona em dóna un trosset del seu temps i que alhora deixen que jo també ho faci.
No és el mateix poder dir que has passat un bon moment en companyia que un bon moment sol.

15 de julio de 2008

Jocs de presó.

No m'agrada la foscor ni les tempestes, odio els jocs bruts i sóc contrària a les mentides i a les trampes, tot i això tu ara tu jugaràs amb el paper de poli i jo amb el de lladre, et robaré un petó i nomès et demano que m'atrapis i que otorgis als teus braços la categoria de presons.
Hi han condemnes dolçes... molt dolçes.. no creieu?

12 de julio de 2008

Questió de pes.

sóc conscient que la vida és bastant com ens la prenem. Tinc ben clar que hi han coses bones i coses dolentes però que les dues tenen la seva importància, aprenem de somriures i aprenem de llàgrimes. Sóc conscient que podem triar els dos camins: podem pensar en allò que ens falta o podem pensar en el que tenim.
La vida és una balança en la qual sovint sóm nosaltres els que decidim quin costat pesa més.

9 de julio de 2008

Una mica de TOT.

M'a g r a d a q u e t i n g u e m c o n v e r s a c i o n s a m b e l s u lls **

Ulls, no deixeu de parlar, que les paraules encara estan adormidetes,Però espereu una micona, aviat despertaré les paraules i tot i que pdreu seguir jugant, hi haurà un joc millor, el joc dels petons.

7 de julio de 2008

ENCARA, no és demà.

Ets aquells ulls que em miren i no em donen un missatge clar, ets aquells tants i tants moments que volem compartir però deixem per demà, ets aquella mà que agafa la meva mentres el que roda per dins es calla, ets aquell matí silenciós, aquella tarda bromista i aquella nit de mirades, ets aquella indirecta que mai havia entès, ets aquella excepció que mostra originalitat i autenticitat. Pero encara ets un secret i un somni...

He dit ""encara"".

3 de julio de 2008

Jocs de titelles.

Sóc aquella joguina vella que tu vàres guardar al darrer calaix de l'armari en el moment d'estrenar una nova nina, t'adones que jo tinc un tret que t'enganxa, una característica que el mercat no ha imposat a cap altra joguina, alguna cosa que actúa d' imant, i m'agafes, m'agafes i m'introdueixes les piles per tal de donar-me vida, responc i et faig feliç: JUGA AMB MI, et dic tot volent fer el mateix amb tu.Seguidament t'adones que el que toca és jugar amb la nova conquesta, amb la nova nina i jo sense decepció ni alegria me'n torno cap al meu lloc a seguir dormint, però tornes, no pots deixar que la pols em caigui a sobre, et fa mal perquè saps que l'armari no és el meu lloc, saps que no ho vols! Però és hora de dormir i ja no m'agraden els teus jocs, ja no ets el meu amo.
EL bon final en tot això és que la nina se'n va anar sabent que va aconseguir per una vegada que l'única titella en tot això esdevinguèssis ell.

1 de julio de 2008

la felicitat de ser feliços

Feia dies que caminava envoltada de miralls, però no veia res més que una imatge, no sabia ben bé on era la MArta. Feia dies que nomès creia en sorts i casualitats, no en premis.. Feia dies que no sabia què era el que no em feia ser del tot, feia dies que estava una micona perduda, i no sé perquè feia dies que estava així, tampoc sé ben bé perquè ara somric pels ocells que xiulen, no sé perquè arribo a tantes metes si no corro sinó que tan sols camino.. no sé ben bé perquè la sort em somriu si no crec en sorts! però m'encanta aquesta bona etapa i els mesos també perfectes que la segueixen... suposo que tots ens mereixem una mica de sol a la vida! ara bufo els núvols: no vull que tornin!

La felicitat de ser feliços.

30 de junio de 2008

SEnsacions d'estiu..

Sento les agulles del rellotge com es persegueixen, darrera meu hi ha un grupet de nens jugan amb les pistoles d'aigua, si miro endavant puc veure aquella piscina meravellosa que tant em relaxa, a la meva esquerra algunes de les persones amb qui compareixo la meva vida desde petitona,i algun que altre amor secret entre un d'ells.... Em tombo a la tovallola i respiro profund, aquí no es senten els cotxes ni es respia ambient de problemes.. tot sembla fàcil en aquestes tardes d'estiu i hi han senscions que no canviaria per res del món!!

a disfrutar del solet =) Bon estiu! la foto es de la piscina del meu poble!

26 de junio de 2008

Valoracions....

Em sembla que valoro les coses dolentes quan veig que n'hi han moltissimes cose més que em van bé!
Les coses dolentes et fan crèixer i aprendre però les bones et fan disfrutar d'haver crescut i haver après!
Ja he tornat de les vacances... una setmana perfecta!

17 de junio de 2008

Tancat per vacances =)

ArA poso el cartellet de tancat per vacances durant uns dies perque ddema dia 18 men vaig una setmaneta a Mallorca.... a desconectar del mon junt amb dues de les meves millors amguess =)
un petonet! i passeu bon Sant joan!!!!

16 de junio de 2008

La sort de poder*

El temps passa i sento que em faig gran, ara ja deixo de mirar-me l'edat i comprovo que la maduresa si la tinc es troba en els meus pensaments, no en un simple data.Tot i que potser no sóc la persona amb més sort del món ara que és allò que vull o allò que he de fer per a arribar a ser el que vull, i ara em toca treballar en això, treballar en mi, en la meva vida... i per a mi això és la sort, poder-ho fer. I tot i que sempre tenim dies alts i dies baixos, i tot i que tenim millor qualitats o pitjor qualitats.. i tot i que .. moltes coses... m'alegro de poder dir que m'estimo, i que si ho faig, els atres o podran fer desprès...

12 de junio de 2008

Jugant a les paraules.

Hi ha dies que les meves orelles desperten a l'obrir els ulls a causa del raig de sol, tot i això les meves orelles hi ha instants que em demanen que tenen ganes d'anar a dormir doncs escolten escolten i escolten paraules i pensaments d'altres... però els meus llabis no em diuen que les orelles d'altres facin el mateix amb mi, i de vegades vull , desitgo i anhelo una bona orella que m'escolti igual de bé que sé que jo ho sé fer, i igual de bé que ho faig.
Com ja dic moltes vegades , hi ha dies que m'agradaria deixar d'interpretar el paper de psicòloga i poder ser la pacient, i parlar, parlar, parlar.. fins que la set m'hagi fet aturat perquè ja ho he dit tot..... Tot i això, m'alegro de saber escoltar!

8 de junio de 2008

LLetres amb sentit..


és fosc i davant meu hi ha un paper en blanc, sempre m'ha agradat omplir-lo abans de dir-me bona nit però avui no sé quines combinacions de lletres he de fer per transmetre-us alguna cosa, el recurs fàcil seria parlar d'amor però no estic ""enamorada"" i el passat està fent migdiada. Despprès he pensat en l'amistat però que puc ensenyar-vos que no sabeu? Alguns amics hi són sempre i d'altres no, i nosaltres mateixos segur que hem format part de tots dos grups. L'anyor, la solitud, elsrecords..? no, avui no puc,tinc ganes de somriure. He enumerat els temes dels quals no vull parlar però sense voler-ho: ja hi he parlat!
Un dia algú em va dir que escriure no és cap mèrit però jo crec que si que o és, sovint escrivim el que sóm o el que vivim i precisament jo sóc aquest blog, jo sóc tot el que he escrit. Gràcies als que valoreu que tot i que no fagi poesia algun dels meus escrits també puguin fer música en algunes ments!

5 de junio de 2008

núvols de nit


Aquesta nit tenia fred i no m'he adonat que els plecs de roba del meu llit no eren capaços de calmar aquest vent que em passava pel cap. Suposo que tants dies sense una paraula bonica, sense una mirada penetrant, sense un somriure digne d'admirar.. m'han refredat, i d'aquí l'explicació d'aquest temporal als meus pensaments.
Aquest vent em fa agafar la manta dels records, que des del meu punt de vista em fa veure que no faig el correcte... però es que tinc fred, hi ha dies que tinc molt de fred.. La sort es que de tant en tan surt el sol i tot es queda en cuatre núvols que ronden apropet meu.

Núvols, però mai tempesta...

i tot i que dies abans havia deixat dormir el meu cupido, ara el desperto, perquè almenys sigui ell el que dormi amb mi..

2 de junio de 2008

Tenir, voler..

Passem la vida desitjant ser feliços, passem els dies desitjant omplir-nos les butxaques de felicitat, i de tant desitjar i voler no ens adonem que potser ja ho sóm feliços. Com ja diu una bona frase, la felicitat no és tenir tot el que vols, sinó voler el que realment tens.

què opineu: voler una cosa i tenir-la, o tenir-la i voler-la?

29 de mayo de 2008

Les ulleres dels instants


Vaig decidir fa dies i dies de posar-me les ulleres de colors, amb elles els carrers eren més vitals, el sol em somreia més que mai i veia els records i la nostalgia més lluny de mi... les portava cada dia i em fabricaven una dosi de somiures cosa que és més que suficient.
Avui endreçan els calaixos del meu pensament he tobat les antigues ulleres, aquelles de color gris, que portaven alguna que altra inicial marcada, alguna que altra lletra que era part del teu nom.... Encara no les he pogut llançar doncs tot i que són velles i no em serveixen... tenen alguna cosa que em fan més fàcil els dies de sol. Nomès me les he posdes una estoneta.. uns minutets per no deixar de recordar les coses bones, però desprès d'aquests minutets em poso les ulleres de colors, que són les que necesito de veritat.
Les de color gris,
ben guardades.. donant-els-hi nomès vida per instants.

27 de mayo de 2008

La ma de l'experiència


En aquells anys de l'infància tots voliem sentir-nos segurs, tots teniem por a creuar el carrer, tots temiem l'hora de dormiir i la foscor que aquesta comportava, tots creiem que donant la mà al company del costat l'excursió de la vida era més fàcil, menys feixuga: tots voliem una mà que ens guies, però els anys passen així com ho fa el temps i l'aprenentatge de la vida consisteix en aprendre que de vegades aquesta mà no hi és i que això no ens ha de preocupar, al contrari, de vegades la millor mà: és la nostra ( sense oblidar que l'ajuda d'una altra és necesaria a la vida)

24 de mayo de 2008

Una nit de tempesta!


La pluja havia inundat cadascún dels racons d'aquella ciutat però a l'arribar-hi els núvols del cel i també els del meu cap se'n van anar. La música sonava i jo et perseguia, però aquest cop nomès ho feia amb la mirada la qual va aconseguir posar-te nerviós, i em buscaves de forma voluntaria. Vas fer-me recordar lo capaç que sóc de ficar-te nerviós, en aquells moments tu no saps ser fort, no saps dir que no.
Tu vas estirar-me de la mà mentres els llampecs seguien fent la seva llum. Nosaltres erem els trons d'aquella tempesta. Em pujaves al coll i m'apretaves contra tu, ja no recordava lo valiosa que em puc arribar a sentir... una bojeria.
Les bojeries no sempre són dolentes però.

21 de mayo de 2008

Ganes d'un "tu"


Hi ha dies que m'agradaria despertar-me al costat d'algú que hagues passat la nit entre els meus llençols i els meus braços, hi ha dies que m'agradaria rebre un missatge amb un simple t'estimo que em provoques un somriure imediat, hi ha dies que no trobo cap més recolzament que el de les amistats, hi ha dies que necesito un petó càlid, una mà calenta que em protegeixi del fred, algú que passegi amb mi per la platja que tant i tant m'agrada, algú que em deixi ser la seva lluna, algú que vulgui ser el meu sol.. Jo sé que és estimar, vull saber què és això de que m'estimin.
Deixeu de banda això de l'edat, ser jove no implica apartar-me de la necesitat o les ganes d'enamorar-me...

19 de mayo de 2008

Em vaig fent gran!


Sonen les campanes que indiquen que ja són les 12 de la nit, ja som dia 20: avui és el meu aniversari. Involuntàriament agafo el mòbil i miro com un darrere l'altre van aribant missatges de les persones que estimo, i que per sort, elles també m'estimen a mi. Molt poden pensar que els aniversaris són importants per la quantitat de regals que rebs, bé, jo sempre he tinut molts rgals i això m'ha fet somriure, però valoro més trobar-me envoltada de les persones que estimo i poder dir que un any més:
estic contenta de ser qui sóc, estir contenta de ser com sóc, estiic feliç dels somriures que em fan fer, estic contenta pels somriures que causo en altres persones.

Avui és un dia important, no hi faltaran somriures :) gràcies a tots/es els/ les que em feu ser una mikona més feliç!

17 de mayo de 2008

Una petita reflexió


"" SI NO ACTUES COM PENSES, ACAVARÀS PENSANT COM ACTUES""

Aquesta frase m'ha fet reflexionar en molts moments. De vegades les pors, els caracters d'altres persones o simplement les situacions ens frenen, no ens deixen ser com sóm i ens falsejem a nosaltres mateixos. Hi ha èpoques en que la rutina ens fa ser com no sóm, i ens acostumem tot creient que així és la nostra vida: doncs no.
Hem de ser el que fem, hem de pensar el que sóm. Jo mateixa m'he adonat que actuant d'acord amb els meus principis he aconseguit els millors resultats en molts objectius de la meva curta però intensa vida. Cada cop que he fet quelcom en desacord amb la meva forma de ser.. no m'he sentit bé. És important saber com sóm realment, nomès així sabrem com fer-nos feliços!

14 de mayo de 2008

Veig papallones, i les deixo enrere..


He descobert que nomès fa falta obrir els ulls per oblidar a algú, en aquest cas, a algú que no em correspon. Ens enganyem dient-nos que el temps ho cura tot, i no és pas així, el temps no cura res, el temps simplement ens ajuda a recapacitar bé sobre quelcom, i en aquest cas: així ho he fet he recapacitat com mai!
L'amor ens fa confondre paraules que poden ser malinterpretades, ens fa confondre aquelles mirades d'aquell a qui haviem desitjat tant i tant : mirades que nomès busquen recordar, no reviure: i ens equivoquem. I un cop trobat el nostre error cal buscaR solucions, jo : ""Veig papallones, i les deixo enrere...""
M'he adonat que no et buscava a tu, buscava aquell record que ni tan sols podria ser bo, en aquella història nomès vaig jugar a conformar-me i llastimosament jo no sóc així i encara que soni estrany , em mereixo molt més aquella espurna de sentiment.
I jo quan dic adèu, ho faig per sempre!

11 de mayo de 2008

somriure. avui!



Feia dies i dies que obria la finestra com a costum, pero avui l`he oberta i he vist el sol, feia un dia molt maco! m`he posat davant el mirall, també com cada matì, i he vist que els ulls em brillaven, i d`alguna manera he vist que aquell matí estava mes bonica que molts altres dies. M´he vestit amb tots els colors que he volgut, m´he permès oblidar els jerseis negres al fons de larmari. Avui el color negre no existeix. HE seguit amb el meu dia, avui m'oblido de la rutina i trenco totes les normes del meu dia a dia, avui seré per fi, jo mateixa!
Reconec que feia dies que pensava massa i aquest pensar em feia oblidar-me a mi mateixa, així que mai més! prou cadenes i prous passats.. perquè no és aixó el que em fa feliç.. així que li dic adeu, i ara, guardo aquests somriure's i m'en prenc una dosi, per la nit, i pelmati.. tal i com aquells que m'estimen em recomanen.

HE tingut un dia
racionalment
molt bo!

10 de mayo de 2008

una questió més!


L'amistat és una característica tant important en la meva vida com ho és la felicitat, l'amor o la realització personal.
En certs moments que no he estat bé animicament: necesitava una amiga!
en certs moments que he estat molt bé animicament: també necesitaba una amiga, bé, o un amic en tots dos casos... tot i això, crec que l'amistat és una cosa tant complexa que podem arribar a contar les persones que ens la regalen amb una sola ma, unicamnt amb una. Reconec que no sóc l'amiga perfecta, doncs com tota persona tinc els meus defectes, però opino que potser en aquest aspecte dono més del que rebo.
I no sé a que és degut: em preocup excesivament per cuidar els que estimo, o és que la societat d'avui en dia té altres punts més important a les seves videS?

Suposo que és una questió més en la que reflexionar...

9 de mayo de 2008

No jutjar amb els ulls.


Totes les persones tenen una història, nomès cal mirar-les per descobrir-la, i parlar-hi per entendre-la!

Aquesta és la meva idea de les persones. Sovint anem mirant a la gent amb prejudicis i no sabem res de aquell a qui mirem als ulls. De vegades jutgem un físic, una paraula o un moviment però no a la persona, mai a la persona. PEr això dic que amb la mirda podem captar algú, però nomes conversant-hi podem arribar a saber què és realment.

7 de mayo de 2008

Fàcil? no pas sempre..

Opino que tots algun cop a la nostra vida hem dit un "" no trobaré ningú com ell/a"" . "" no podré viure sense ell/a"" desprès d'un acomiadament..
És injust fer-nos creure aquestes coses a nosalres mateixos, els adeus són difícils, però SUPERABLES si nosaltres mateixos ens ho proposem, de vegades cal veure que si aquella persona ens ha deixat, és perquè no era adequada en la nostra vida.. era incapaç de deixar-ho TOT per amor, com alguns fan..
Ningú ha dit que això d'estimar sigui fàcil, i igual que ens equivoquem en diversos aspectes de la vida : podem també equivocar-nos a l'hora d'estimar. Fa mal si, però val la pena seguir sentint, seguir vivint, seguir somiant.... perquè considero que l'amor és un tret més que alimenta els nostres somriures i la nostra felicitat...

6 de mayo de 2008

Ens fem grans..

Si avui parlo del temps és perquè encara que sugui estrany, avui m'he recordat que d'aqui 14 dies és el meu aniversari. En faig 18, si, com diuen algunes de les persones que em coneixen, els anys han passat més lents del que jo he crescut per dins! Però estic contenta perquè sóc feliç aquí on estic, perquè m'omplen les persones que tinc al voltant, perquè m'esforço i aconsegeuixo molts dels pròposits que em plantejo, perquè he arribat a aprendre moltes coses en aquest temps.. i perquè si: tot i que les persones acostumem a demanar més i més... sóc feliç ara mateix!
L'important no seran els anys que tindré, sinó els somriures que faré aquell dia.. no sóc de les que espera els aniversaris materialisticament.. prefereixo unes bones paraules i una bona abraçada!

5 de mayo de 2008

365 dies sense tu.

Seria injust que avui que fa just un any d'aquell terrible accident no dediques unes línies per tu.
Ha estat avui que m'he adonat que el temps passa molt i molt ràpid. I si, jo no vaig negar en cap moment que tot seguiria rodant.. però et trobo a faltar!
com he dit sempre: de cada persona s'apren una cosa diferent. De tu vaig aprendre com una vida que ha estat ben curta, pot ser ahora ben feliç, mai vaig veuret trist panxulina..
365 dies passats...
365 recordante....

L'esforç d'esforçar-se!

A mesura que passen els anys t'adones que res es regala. La típica frase de quan som petits "" si vols això, t'hauràs de portar bé..."", si, semblava un xantatge emocional si ens ho mirem des del nostre punt de vista actual.. però aquells que pronunciaven aqestes paraules no ens enganyaven pas.
Veus com els dies passen i et proposes noves metes, algunes fàcils i altres que pots arribar a considerar inabastables! però és questió de lluita i d'esforç, si...
Un esforç que de vegades causa la renuncia a possibles plaers, a possibles perdues de bons moments...
però tot esforç té la seva recompensa, i això ho aprenem amb els anys, i amb la nostra propia lluita i experiència,
o no és cert?

4 de mayo de 2008

La cita dels sentits

Era una nit d'estiu, tu i jo rodejats d'un ambient lluminós a causa de les espelmes i de la lllum de la lluna, una taula parada amb la millor cuberteria i amb el champany més car que tu havies trobat. Les hores passaven i la conversació era cada vegada més interessant tot i que la causa d'aquests fets fou la gran dosi de cava que haviem begut tant tu com jo.
El rellotge seguia corrent i els dos amics que suposadament erem i ens haviem reunit aquella nit per forjaar la nostra amistat, inesperadament esdeveniem els protagonistes d'una possible nit "" amb resultats"". Jo no havia dubtat en guarnir l'ambient per fer alló un xic més elegant i diferent, tu no havies dubtat en posar-te la millor vestimenta i la teva milor colonia, aquella colonia... I si, tot semblava màgic guiats sota el perfum de la seducció, però confonent aquesta atracció amb amor, fet que vaig entndre quan desprès d'aquell brindis vas fer-me un petó que tot i que va ser maravellós: NO VAIG SENIR RES!
De vegades la perfecció s'amaga en els sentiments..

2 de mayo de 2008

PROU!

Tot alló que saps que és veritat però no vols sentir és alló que et fa reaccionar.
De vegades callo per no sentir certs comentaris que em puguin fer mal, però de vegades això és inevitable, no tothom és capaç d'entendre'm, i és normal.. cadascú viu lo seu! Potser si que m'estic equivocant lluitant per algú que no ho fa per mi, però un cop acostumada a no oblidar, no sé fer altra cosa, i ho sé, he de dir: PROU!
pero sóc de les que considero que "" un clau es treu amb un altre clau""... ( amb el bon senit de la paraula) per això, com que no trobo aquest altre algú, m'aferro al passat, i a alló que no oblido... doncs, algú té algun remei per oblidaR?

Cançons i històries.

Sona la cançó, i recordo uns certs moments: que són passat i són música...
Aquesta cançó parla d'una noia, que sent un cert apreci per un noi.. i que aquest ha marxat. Es lamenta per haver-lo perdut, però s'adona que ella és qui decideix com ha d'anar la seva vida ( així com ho fem tots nosaltres...), i lluita, parla, i l'aconsegueix re-conquistar... És sent forta i per això guanya, no creieu que si ens sentim capaços de quelcom, podem arribar a aconseguir-ho? el pessimisme no ajuda: COMPROVAT!!!

aquesta és la cançó : http://es.youtube.com/watch?v=B0K7xgqwi-I

1 de mayo de 2008

fa temps..


Fa temps que no sento què és l'amor..

fa dies que penso, pero no tinc!

recordo... pero no visc..

anyoro però no revisc,

busco però no trobo,

estimo però no sento un t'estimo!

per això:

he decidit PARLAR, DIR, EXPLICAR, DEMANAR.... ara nomès cal esperar el rellotge.


30 de abril de 2008

Ordenant la vida.


Obro la meva capsa que conté totes les meves cualitats ja que avui he decidit ordenar-la.. Decideixo dividir tot allò que em forma en dos grups: les coses bones, i les dolentes!

Considero que és una feina fàcil: poso la simpatia, l'alegria, la sinceritat, les ganes d'escoltar... a l'apartat de coses bones. Em resulta una decisió fàcil pero seguidament he de seguir ordenant. Què en faig de la meva negativitat, del meu caràcter enamoradís, de la meva petita tossudesA, de la meva necesitat de tenir algú que m'apoiï per fer alguna cosa... que en faig d'això?

No trec conclusions, i decideixo posar-ho tambè a la capsa de coses bones doncs com ja m'han fet veure les persones que tinc al costat: "" sóc com sóc"" i per això em valoren...

De vegades si, penso que necessito algú al costat a l'hora de pendre una decisió i saber si aquesta és l'acertada.. és per això que valoro l'amistat, perquè és aquesta la que m'ajuda a endreçar les meves cualitats i ser optimista a l'hora de posar-les ala capsa bona, i quan veig que prenc decisions i em va bè, tinc ganes d'agrair-ho a qui m'ajuda prendre-les..


( un petó petita... gràcies)

29 de abril de 2008

Jo sóc jo i les meves circunstàncies...

"" JO, SÓC JO I LES MEVES CIRCUMSTÀNCIES..""

avui toca parlar de mi, d'allò que sóc, d'allò que tinc, d'allò que busco, d'allò que em falta... i no trobo millor frase per descriurem que: jo sóc jo i les meves circunstàncies.
Aquell que m'estimi serà per això, perquè haurà acceptat el meu petit món .

( la frase està robadaa... així que avui va per tu!)

Un raig de felicitat


Cadascú veu tanta aigua com vol de la seva aixeta de la felicitat...

(Jo, cada dia en prenc la meva dosi)

27 de abril de 2008

Estones de cel.

Sentada mirant les estrelles, donant-li a cada una un nom, i col·locan-la a un trosset del meu cel.
Sentada, en aquell trosset de mon, lluny de tot per uns instants, amb la ment en blanc, i regalan-me com dic sempre: estones de cel.
Afirmo, crec i opino que ens hem d'estimar a nosaltres mateixos i construir-nos una vida de petits luxes, que moralment ens resultin vàlids per ser una micona més feliços, els mateialismes, són dolents...
LEs ocasions i els moments: ens aporten molt més! i sempre ens els podem regalar...

El meu lloc.


Potser si que era por, la por de fer les coses sabent que em podien anar bé!Ara sento que porto ales i en els moments que m'ho proposo, volo i pujo al cel, perquè considero que avui hi tinc un lloc.
Si més no, vaig creuar un dia les portes de l'infern i així vaig descobrir que aquest no estava fet per mi...

Una dosi d'opinions.

Els consells: són tan vàlids com utils. I una bona consellera , em va agafar a la mà i em va mirar als ulls desprès d'una dosi d'intercanvis d'opinions. Jo vaig exposar el meu punt de vista, i ella el seu. La conclusió va ser aquesta:

"" trobaràs mils punts de vista, però el vàlid serà el que et faci feliç, i efectivament: aquest serà el teu, aixi que fes el que desitjes...""

així que continuo afirmant que les persones que m'envolten, m'ensenyen coses noves cada dia, i per altra banda: em fanser més forta, més jo.

l'amour!

De vegades els meus dits nomès escriuen sobre l'amor, de vegades tanco els ulls i escolto una bonica cançó, i nomès explico coses sobre els sentiments. SI: de vegades l'amor i algun nom són l'inspiració d'aquesta pàgina.
L'altre dia una persona va dir-m'ho: tu Marta, parles d'amor, amor, amor, amor..

I en sóc conscient, ho faig, ja sigui evitablement o inevitablement, però o faig, i m'agrada.

Saborejo el gust d'una cançó amb una bona lletra, un record, una olor, un nom, i una història d'amor que explicar, d'un petit passar que em va fer feliç o que m'hi fa ara, per mi , tot això és amor, i com ja dic sempre, sóc senzilla, sincera i divertida, però ara hi afegeixo: sóc sentimentalment expresiva també!


tOT Al seu lloc!

Sé que he tingut raó i nomès per això, tornaria a estimar-te..
la teva foto:
segueix al seu lloc!

19 de abril de 2008

Somiar ficcions

Avui m'he adonat que si no m'he llevat abans de dormir, ha estat perquè somiava amb tu. He obert els ulls tres vegades i no han estat suficents per deixar estar aquella ficció que vivia en els meus somnis.. Reconec el poder que tenen els somnis, doncs somiem el que volem, i em fa por haver volgut somiar tant avui...

17 de abril de 2008

La calor d'aquell fret.


Inconscient i freda restava jo sota la lluna que feia una llum inmensa.

La gelor d'aquell fred em recorria els ossos i em tensava els músculs, em sembla que va ser l'hivern més fred de la meva vida. Aquell vent m'omplia les orelles de paraules que pronunciaves dolçament tu. La neu, arrodonida i juganera va començar a caure una d'aquelles nits en que vàrem oblidar el fret perquè aquest havia adquirit la categoria de costum, i era alguna cosa més de nosaltres dos, dels nostres moments.

El vent corria d'una punta a l'altra del carrer però nosaltres seguiem quiets, immòbils, però junts. Recordo que em deies que mirés la lluna, i ho vaig fer, vaig mirar aquella bola de llum just en l'instant en que tu també l'observabes, vaig clavar els ulls en els teus ulls i recordo que em vas mirar i em vas somriure tot dien-me que et sabia greu no poder parar el temps perquè jo guardés aquell moment a la nostra capsa de records, a la meva capsa de l'amor...



No recordava aquest moment, m'he proposat escriure sobre tu, i els meus dts han anat escribin uns moments que pensaba que ja no recordava, pero si, els bons moments MAI S'OBLIDEN.

Anyoro aquell hivern fred.

Tantes nits fosques...


És de nit i tanco el llum. Em poso a dormir i em tapo amb la manta, no hi ha cap sentiment ni cap nom que em passeji pel cap i desglassi el fred ambient que noto a cada porus de la pell.
Tanco els ulls i el que busco es dibuixar un fons blanc on començar a enjegar la màquina dels somnis, i aquesta em fa cas : s'ha adonat que la nit m'ajuda a tenir el que vull: és quan dormo que hi veig clar.
Enjego els somnis i enmig d'algun d'ells obro els ulls, encara es fosc però fins i tot dormint m'adono que no puc dependre de les meves hores de són per a fer tot allò que desitjo fer, per a dir tot allò que desitjo dir, per a tenir tot allò que desitjo tenir. Obro els ulls i encara es fosc, però ara, quan els torno a tancar decideixo no pensar què vull somiar sinó que ara aparto els meus desitjos i tot fent un petit somriure: em prometo que demà intentaré complir alguns dels meus somnis quan desperti.

15 de abril de 2008

L'olor dels records.

Un simple perfum, una simple olor.
Un aroma que m'agafa de la mà i em transporta a uns certs moments, a uns certs llocs i amb una certa companyia.
Un aroma que permet que una gota d'aquest et causi un somriure, i d'alguna manera, que amb aquest puguis trobar a faltar menys a certes persones que es recorden d'aquella olor, però que ja no són aqui per sentir el que abans sentien a l'apropar-te tu.

Les dues parts..


Quan és l'hora de pendre una decisió, un cop més m'he d'enfrontar als meus dos ""jo"".
Reconec que el que em forma és una part bona, però que una petita part dolenta de mi també existeix en ocasions. He fet servir la meva part bona fins ara, i segueixo pensant que faig el correcte, però tot i això sovint hi han persones que em fan veure que amb ells la part bona no funciona doncs les debilitats de la bondat sovint són aprofitades per les trampes dels altres.
S'ha d'aprendre a actuar en cada moment.