29 de octubre de 2008

Estrelles incompletes


El silenci de la nit avui em fa de manta. M'assento, observo i obro bé els ulls, veig la magnitud amb que brillen les estrelles. Sento la magnitud amb la qual el meu cor batega. Noto el color vermell que està cobrin les meves mans, fa fret i s'atansa l'hivern. I tinc por. Miro aquestes estrelles com sempre.Des d'aqui. Una nit més en aquesta roca, deixant tota la multitud ben avall, i intentant dominar-ho tot, intentant no deixar que allà baix em facin sentir petita. Aquestes són les meves nits i m'agrada buscar-me i trobar-me aqui. És el meu lloc.
fa fret i l'hivern s'atansa, i tinc por. Por d'estar-me esperant aqui, esperant a que aquell algú que espero cada nit em cobreixi la fredor del temps en les meves mans.
Les puntes dels meus dits estan gelades. Si, fa fret. I tinc Por de que arribi un altre nadal, i que hagi d'obrir regals que no porten cap nom, por a que sonin les campanes i el 2009 començi sense un t'estimo, por a que em falti un ombro de tants i tants que s'esfumen amb el temps...de tants que s'estan desmoronant avui. I no m'agrada que al sentir això em tatxin d'impacient, de possessiva, de somiadora. L'amor és un regal, l'amor és un cúmul de coses que vull descobrir amb algú especial que sé que un dia arribarà, m'agafarà de la mà i disfrutarà mirant les mateixes estrelles que m'iluminen els ulls.

Tot i això, l'aire fresc que corre pel meu cap em fa dir-me a mi mateixa:
Marta, no et preocupis, no et fa falta ningú, perquè tu ja et tens a tu mateixa.
Però t'espero, vine.

25 de octubre de 2008

Harmonia.


Camino intentant fer-ho en silenci, intentant no despertar instants de passat, intentant no descol·locar-me la vida, provant de continuar amb la claredat de les idees, la bona col·locació dels meus pensaments i la netedat i transparència.
Camino intentant fer-ho en silenci i somric al controlar-ho tot. Si, petites bufades de vent descol·loquen certes parts del meu món. Però respiro serenitat. Respiro vitalitat i feliçitat.

13 de octubre de 2008

CaNviS!


És estranyíssim. Mirat des de qualsevols ulls, la meva vida ha canviat molt. No sóc on era. No faig el que feia. No visc on vivia. No camino com caminava.. i important, no penso com pensava abans.
Tot és diferent, però... tot és millor. Sento que he de crear la meva nova i propia vida.. i se'm fa gran, tan gran.. tinc tot el que demanava feia temps, llibertat, allunyar-me d'aquell petit món, i per fi, sóc jo. Molt jo! però necesito temps per com vaig dir, situar-me.

Obro la finestra, i respiro aire ben fort.. aire de felicitat. De la meva feliç felicitat.
i ho sento.. però tinc el cap en blanc, i les meves paraules ultimament no brillen molt..

4 de octubre de 2008

més cops..

22:00 hores. Sona el telèfon i com sempre vaig corrents a agafar-lo. No sé d'on m'ha sortit aquesta afició a parlar i parlar tant... Sento una veu apagada i faig broma tot dient: ei, no has de anar tan seria per la vidaa dona... I em gelo. Em gelo perque amb un moment torno al 5 de maig,a fa dos anys. Un altre noi de 18 anys mort, un altre accident, un altre cop tot allò... no, aquest cop per sort no era el meu millor amic.. però si l'amic de la meva amiga, si aquell noi que vaig coneixer fa 7 o 8 anys, si el millor amic del meu cosí, si... era moltes coses... Però estic bé.Estrany, però estic bé. La vida t'ensenya a ser forta, i m'alegro de poder ser-ho, o almenys poder intentar-ho semblar.

Tot i que fa molts dies que no passo per aqui, ESTIC BÉ! i tornaré a escriure ara que ja estic situada.