13 de octubre de 2008

CaNviS!


És estranyíssim. Mirat des de qualsevols ulls, la meva vida ha canviat molt. No sóc on era. No faig el que feia. No visc on vivia. No camino com caminava.. i important, no penso com pensava abans.
Tot és diferent, però... tot és millor. Sento que he de crear la meva nova i propia vida.. i se'm fa gran, tan gran.. tinc tot el que demanava feia temps, llibertat, allunyar-me d'aquell petit món, i per fi, sóc jo. Molt jo! però necesito temps per com vaig dir, situar-me.

Obro la finestra, i respiro aire ben fort.. aire de felicitat. De la meva feliç felicitat.
i ho sento.. però tinc el cap en blanc, i les meves paraules ultimament no brillen molt..

9 comentarios:

Anónimo dijo...

De vegades no fa falta que brillin les paraules per expressar sentiments, allunyar-se d'un petit món no és tasca fàcil, ets valenta crec i sigues feliç i viu la felicitat... que no s'escapi per la finestra com deia en fito...

Striper dijo...

Segur que es cosecuencia del amor.

juan rafael dijo...

El cap en blanc ho tinc jo sense monyo ;)

Carme dijo...

gaudeix d´aquesta etapa. serà una bona etapa,ja veuras com si. per cert, t`´ assembles tant a una companya meva.. em recordes molt a ella.

Sara dijo...

MARTHA
Tot en la vida son canvis, el important es no perdre's per el cami.

petons, guapa.

mar dijo...

endavant amb els canvis...
cal ser valenta per fer-ne...
tot és tan immòbil...

una abraçada...

El tacte de les paraules dijo...

Potser no brillen, però brillaran, quan tot sigui on tu vulguis, sé que ho faran ;)

LlunA dijo...

Tot canvia poc a poc i dia a dia...però això es la vida, així és la vida. El temps...passa, vola!! l´hem d´aprofitar!
Petonets

yuna dijo...

M'alegra que respiris felicitat, que puguis ser tu :) ja vindran, les paraules, per això no pateixis... tu gaudeix del moment*