És estranyíssim. Mirat des de qualsevols ulls, la meva vida ha canviat molt. No sóc on era. No faig el que feia. No visc on vivia. No camino com caminava.. i important, no penso com pensava abans.
Tot és diferent, però... tot és millor. Sento que he de crear la meva nova i propia vida.. i se'm fa gran, tan gran.. tinc tot el que demanava feia temps, llibertat, allunyar-me d'aquell petit món, i per fi, sóc jo. Molt jo! però necesito temps per com vaig dir, situar-me.
Obro la finestra, i respiro aire ben fort.. aire de felicitat. De la meva feliç felicitat.
i ho sento.. però tinc el cap en blanc, i les meves paraules ultimament no brillen molt..
9 comentarios:
De vegades no fa falta que brillin les paraules per expressar sentiments, allunyar-se d'un petit món no és tasca fàcil, ets valenta crec i sigues feliç i viu la felicitat... que no s'escapi per la finestra com deia en fito...
Segur que es cosecuencia del amor.
El cap en blanc ho tinc jo sense monyo ;)
gaudeix d´aquesta etapa. serà una bona etapa,ja veuras com si. per cert, t`´ assembles tant a una companya meva.. em recordes molt a ella.
MARTHA
Tot en la vida son canvis, el important es no perdre's per el cami.
petons, guapa.
endavant amb els canvis...
cal ser valenta per fer-ne...
tot és tan immòbil...
una abraçada...
Potser no brillen, però brillaran, quan tot sigui on tu vulguis, sé que ho faran ;)
Tot canvia poc a poc i dia a dia...però això es la vida, així és la vida. El temps...passa, vola!! l´hem d´aprofitar!
Petonets
M'alegra que respiris felicitat, que puguis ser tu :) ja vindran, les paraules, per això no pateixis... tu gaudeix del moment*
Publicar un comentario