" Encara que en ocasions la teva finestra sigui petita, a fora el cel segueix sent igual de gran"
13 de octubre de 2008
CaNviS!
És estranyíssim. Mirat des de qualsevols ulls, la meva vida ha canviat molt. No sóc on era. No faig el que feia. No visc on vivia. No camino com caminava.. i important, no penso com pensava abans.
Tot és diferent, però... tot és millor. Sento que he de crear la meva nova i propia vida.. i se'm fa gran, tan gran.. tinc tot el que demanava feia temps, llibertat, allunyar-me d'aquell petit món, i per fi, sóc jo. Molt jo! però necesito temps per com vaig dir, situar-me.
Obro la finestra, i respiro aire ben fort.. aire de felicitat. De la meva feliç felicitat.
i ho sento.. però tinc el cap en blanc, i les meves paraules ultimament no brillen molt..
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
9 comentarios:
De vegades no fa falta que brillin les paraules per expressar sentiments, allunyar-se d'un petit món no és tasca fàcil, ets valenta crec i sigues feliç i viu la felicitat... que no s'escapi per la finestra com deia en fito...
Segur que es cosecuencia del amor.
El cap en blanc ho tinc jo sense monyo ;)
gaudeix d´aquesta etapa. serà una bona etapa,ja veuras com si. per cert, t`´ assembles tant a una companya meva.. em recordes molt a ella.
MARTHA
Tot en la vida son canvis, el important es no perdre's per el cami.
petons, guapa.
endavant amb els canvis...
cal ser valenta per fer-ne...
tot és tan immòbil...
una abraçada...
Potser no brillen, però brillaran, quan tot sigui on tu vulguis, sé que ho faran ;)
Tot canvia poc a poc i dia a dia...però això es la vida, així és la vida. El temps...passa, vola!! l´hem d´aprofitar!
Petonets
M'alegra que respiris felicitat, que puguis ser tu :) ja vindran, les paraules, per això no pateixis... tu gaudeix del moment*
Publicar un comentario