29 de febrero de 2008

Un questió iRracIonaL..


I ara em pregunten:


què vol dir estimar? Primer, em ve algun nom al cap.

Desprès un record seguit d'una olor, un regal, i desprès una cançó enmig de tot aixo.

Em disposo a pronunciar paraules per definir el concepte d'estimar però m'adono que no és necesari, que totes aquestes petites coses que han passat pel meu cap quan m'han fet la pregunta no són simplement petites coses, són la definició de l'amor..

Ara puc dir que l'amor per mi ión els records. Demà potser seran els somriures del mateix dia.

24 de febrero de 2008

Coneixent la vida


Persones que em diuen que no conec l'amor. Dieun que 18 anys no em poden haver ensenyat res, i justifiquen que ells si que les han viscut, i que tot és cosa del'edat.

Jo, paralitzada, recordo els cops que m'han dit adeu... els petons que tan he sentit, i els noms que he anyorat, i no estic gens dacord. Conec què és lamor. I he estat tan amiga com enemiga seva, però sé que significa....


Columpiant els somriures..

videosembla una tonteria mirar aquesta imatge.. però em recorda unes vacances que vaig viure intensament fa ja 2 anys... De vegades fer tonteries com la de pujar al columpi, m'omplen, em fan sentir que puc tenir les mateixes coses de que disposaba ahir.. em sento bé! Els records..

Haver-ho intentat!

sento com la meva cara dibuixa un somriure, un gran somriure que va dedicat a totes les histories viscudes, a tots els errors, a tots els triomfs.. a tot el que forma part de mi. Fent el que he fet, he arribat aqui.. i m¡alegro d'haver-ho intentat tot.
M'agrada el cami que m'ha portat fins aquii...
[[[SEGUIRÉ CAMINAN]]]

Ballant la vida!

Aquest video, un record. Jo, una amiga, la musica, les ganes de somriure, res mes!

Que feliç puc arribar a ser quan m'ho proposo...

video

23 de febrero de 2008

ara absent, demà aqui.



La finalitat de la vida, trobar l'amor.

I no l'he trobat, però sé que tu hi ets, o fins i tot, vosaltres... hi sou. Perquè les equivocacions poden ser també presents a l'hora d'estimar.

hi ha un amor per mi, igual que hi es per tú, però ets a l'altra banda del mirall, i encara no puc mirar-te, ni tocar-te, ni sentir-te, però hi ets, i et somio.. i t'espero.

Tot arriba...

El gust d'una pell



Aquell cos damunt del meu. Aquells ulls clabats als meus llabis. La sensació del desig, de la passió i de l'amor junts.

Oblidar-se de tot per fondre dos persones en una, i viure el moment, i sentir-lo, i deixar de pensar que els impulsos són dolents, i deixar de creure que cal ser correctes, no sempre cal regir-nos a les normes.

fent la vida més saborosa...

Única, i jo!


Potser tenien raó totes aquelles persones que em van dir que era única. Potser la tenien, però no els va servir la meva originalitat. Avui, no em sap greu que no siguin amb mi...
Apostaré tan sols per les persones que em diguin que sóc unica i per aquest fet no en busquin una alra d'única com jo..
única, i jo.

22 de febrero de 2008

Unes agulles inquietes



Miro el rellotge i el temps va passant..

hauria de correr amb ell, i fer que cada sorollet de les agulles fos una passa endavant cap a la feliçitat.

he de somriure al pas del temps.

fer-nos pessigolles a la rigidesa

qui ens guia? On és el camí per on podrem arribar a ser feliços?
a cualsevol lloc, amb cualsevol persona, en cualsevol moment, PERÒ SOMRIENT.
A la vida cal ser racional i tenir les coses clares, però hem de divertir-nos, fer-nos pessigolles a la nostra ment rígida, deixar de ser correctes per ser una mica irracionals. Un pas endavant, l'entrada a la diversió.

Dos formes de sentir..


LA PASSIó... o l'amor?
Si parlo d'amor, m'accepten, em feliciten per estar fent bé les coses. Si parlo de desig em diuen que em comporti i que busqui amor, llavors recapacito i no entenc els perquès d'això que em demanen doncs sempre he cregut que l'amor va lligat a la passió, i la passió, lligada a l'amor. Tot i aquesta relació, perquè desvaloritzem la passió? si ella mateixa, sense l'amor, té validesa. en canvi, tot i que volguem negar-ho, l'amor sense passió no va enlloc...

parlem des dels ulls



Ara toca parlar de les mirades, perquè de vegades ho són tot. Si, de vegades una mirada pot fer-me sentir que sóc la més afortunada del món, la més bonica, la més bona, diferent, especial..

són valioses perquè sense la necesitat de racionalitzt poden fer-nos sentir que tot va bé, que tot està al seu lloc.

És una satisfacció molt gran trobar els ulls d'algú clavats en els teus..

Les mirades també bateguen.

7 de febrero de 2008

El passat que batega


avui he volgut desar tots els meus records i guardar-los bé. No hauria de seguir recordant que va ser del meu passat, perquè m'obsesiono i penso en ahir més que en avui. Vull deixar el passat al seu lloc.

començo a pensar quines persones, i inclus quins fets he de guardar a les meves maletes dels records. M'adono que l'equipatge és immens, i tot i que intento reprimir les emocions i dir adeu a algunes coses que han frmat par de mi, l'equpiatge és encar gran.
M'adono que ELS RECORDS, són importants, potser no he de guardar-los, sinó deixar que es quedin amb mi...

4 de febrero de 2008

Els moments que debem..

L'egoisme, cal parlar d'ell..
de vegades nosaltres mateixos ens donem massa importància. No estem sols. Sovint, les persones que estan al nostre costat han fet més per nosaltres del que nosaltres hem fet. I no ho agraim... Vivim tancats, reconeixent-nos els mèrits de la vida a nosaltres mateixos, deixant de banda l'amor que ens han donat, el ombros on hem plorat, els somriures que ens han fet fer les paraules d'algú altre, els t'estimo... Ho oblidem.
I els altres frmen part del que som, cal estimar-los i dilis que ho fem!
Alló que no es sap, no es valora...
Cal fer servir les paraules.

Si somric, em dono una oportunitat.


Un somriure, que significa?
significa parar el temps, recordar, mirar el futur, el present, i fins i tot el passat.
significa saber que ets aquí, i que això és el que importa. Significa que potser les coses no van a la perfcció, però que amb ganes, i un somriure, hi oden anar. Significa que el dia d'avui s'acaba, i el pots haver espatllat, però demà tindràs una altra oportunitat per fer les coses bé.
Un somriure és alló que hem de utilitzar si volem tirar endavant i ser feliços, és un nom, un lloc, un sentiment.
Mai un somriure serà poca cosa..

2 de febrero de 2008

Uns ulls que també respiren..


Miram els ulls i diguem què veus.

Explicam que et fan sentir quan et miro, explicam si et fan saber què penso, com em sento....


Ells, els meu ulls, et miren i sense que et donis compte et demanen que no te'n vagis avui,i que tampoc ho facis demà, que et necesito, que no paro de pensar en aquelles tardes, en els records, en aquella cançó, que era tan meva com teva, en aquelles paraules, en aquelles pessigolles, en aquell AMOR que puc explicar-te nomès amb que em miris els ulls.


TENEN vida, SENTEN i SABEN el que he viscut amb tu.

Una llum important



Hi han moltes coses valioses a la vida, per això hem d'agafar-les ben fort perque aquestes no s'escapin ja que són alló que dona llum a la nostra vida, als nostres dies...


Cal ser feliç. Cal fer bé les coses.

decepcions vives


Quantes persones més faran veure'm així?
Quants adeus més hauré de soportar? Qui serà el proxim que taxi els meus somnis, i que incús em taxi a mi?
quantes preguntes com aquesta m'he de seguir fent?
No vull veure'm així.
no vull no estar bé.
vull ser feliç...

paraules que no s'entenen


T'estimava tant que hi havia dies que no sabia si era tu o era jo. Avui m'he aixacat nostàlgica, recordant tot alló que junts ens vam perdre per no saber parlar.

Ara entenc que les paraules tinguin tanta imortància, ni tu ni jo ho sabiem. Fins avui que ho he après.
et vaig estimar tant...

UnA PaReT


Una paret.

Jo en un costat.

L'amor a l'altre... però una paret al mig.

Totes les parets poden ser eliminades..

però reconec que tot porta el seu temps.

Aquell banc...


Avui he tornat a passar per la plaça on passava hores i hores esperan-te, em volia recordar d'aquells moments que em feien sentir bé tot i que quan t'esperava en aquell banc tu no hi erets, gaudia contant els pocs minuts que faltaven per tonrnar-te a veure.

Me assentat i he tancat els ulls.
El temps ha passat molt ràpid.

No he pogut sentir-me bé perquè els minuts que contava em feien veure que avui si que no vindries, i m'he aixecat del banc, t'he vist a tu. Erets tan sols un record...


Tornaré a la plaça, i ja que no parlo amb tu, ho faré amb els records...



[[ Martha ]]

1 de febrero de 2008

Si em tapo els ulls, puc ser jo.


La meva por és tan irracional que no sé si sola puc dir-li adeu...


sovint tinc por a coses senzilles, a perdre algú que estimo, a perdre-ho tot, a equivocar-me, a no equivocar-me mai, a ser jo mateixa, a no ser part dels altres, que passi alguna cosa, a que no passi mai.... coses simples, però em fan por.


La veritat és que tenim por a tot alló que no coneixem i és així perquè sabem que les coses per descobrir són aquelles que ens poden fer patir. I les evitem.

ens amaguem i evitem la vida mentres el món no deix de girar i no ens adonem que estem perdent molt bons moments.


I es inútil aquesta por, perquè no sabem què fer-ne, i quan s'acaba el dia anem a dormir amb les mteixes pors amb qu haviem començat.


tinc por de tantes coses que fins i tot em fa por coneixer a cada una d'elles.


[[ marta*]]

res no és massa petit

Les petites coses de la vida, que sovint ignorem, generen una felicitat tan gran o igual a les que tan valorem per la seva gran magnitud.

Cal fer grans les ptites coses, també són importants...

[[ Martha ]]

un món per nosaltres

estem envoltats de persones com nosaltres dos, pero ets tu qui m'agafa entre els braços, i tu ets qui em fa saber un dia rere l'altre què és lamor AMB MAJÚSCULES.....


[[ Martha]]

les paraules d'amor, desades per demà.


Tot ben guardat...


totes les parules vives, en repòs.

Tots els sentiments, congelats,

i el que són les sensacions... insensibles, fredes.


un cop abandonades les ganes d'enamorar-se nomès queda l'esperança de que l'amor ens toqu l'esquena!


Tu em mires. Jo et visc...


Tu em mires, jo et somric….


Els teus llavis busquen els meus, i jo, que els desitjo tant com ho faiag amb tu els acorralo i els faig meus, perquè en aquest instant la passió m’ha dit que puc considerar-te meu, i ara, vull quedar-me aquí amb tu.


Aquesta sensacio es un somni,
un somni que jo visc amb els ulls oberts...


perquè tu ets amb mi,


pequè tu no te'n vas...
[[Martha]]*