25 de octubre de 2008

Harmonia.


Camino intentant fer-ho en silenci, intentant no despertar instants de passat, intentant no descol·locar-me la vida, provant de continuar amb la claredat de les idees, la bona col·locació dels meus pensaments i la netedat i transparència.
Camino intentant fer-ho en silenci i somric al controlar-ho tot. Si, petites bufades de vent descol·loquen certes parts del meu món. Però respiro serenitat. Respiro vitalitat i feliçitat.

3 comentarios:

Striper dijo...

Doncs continua aixi amb calma i bona lletra.

Somiant la lluna... dijo...

De vegades allò important és no deixar de caminar ;)

yuna dijo...

Sobretot no deixis mai de caminar :) i fes-ho amb alegria o amb tristesa, però sempre sent tu mateixa. Viu! Viu molt! un petó, guapa!!