Inconscient i freda restava jo sota la lluna que feia una llum inmensa.
La gelor d'aquell fred em recorria els ossos i em tensava els músculs, em sembla que va ser l'hivern més fred de la meva vida. Aquell vent m'omplia les orelles de paraules que pronunciaves dolçament tu. La neu, arrodonida i juganera va començar a caure una d'aquelles nits en que vàrem oblidar el fret perquè aquest havia adquirit la categoria de costum, i era alguna cosa més de nosaltres dos, dels nostres moments.
El vent corria d'una punta a l'altra del carrer però nosaltres seguiem quiets, immòbils, però junts. Recordo que em deies que mirés la lluna, i ho vaig fer, vaig mirar aquella bola de llum just en l'instant en que tu també l'observabes, vaig clavar els ulls en els teus ulls i recordo que em vas mirar i em vas somriure tot dien-me que et sabia greu no poder parar el temps perquè jo guardés aquell moment a la nostra capsa de records, a la meva capsa de l'amor...
No recordava aquest moment, m'he proposat escriure sobre tu, i els meus dts han anat escribin uns moments que pensaba que ja no recordava, pero si, els bons moments MAI S'OBLIDEN.
Anyoro aquell hivern fred.
1 comentario:
Els moments k visquem amb les persones k + estimem, mai s'obliden i amb el pas del temps es transformen en records k mai oblidarem.
K bonic es recordar, coses, moments k hem viscut amb les persones k més estimem, això no es pot pagar ni amb tots els diners del món
Publicar un comentario