Tantes nits fosques...

És de nit i tanco el llum. Em poso a dormir i em tapo amb la manta, no hi ha cap sentiment ni cap nom que em passeji pel cap i desglassi el fred ambient que noto a cada porus de la pell.
Tanco els ulls i el que busco es dibuixar un fons blanc on començar a enjegar la màquina dels somnis, i aquesta em fa cas : s'ha adonat que la nit m'ajuda a tenir el que vull: és quan dormo que hi veig clar.
Enjego els somnis i enmig d'algun d'ells obro els ulls, encara es fosc però fins i tot dormint m'adono que no puc dependre de les meves hores de són per a fer tot allò que desitjo fer, per a dir tot allò que desitjo dir, per a tenir tot allò que desitjo tenir. Obro els ulls i encara es fosc, però ara, quan els torno a tancar decideixo no pensar què vull somiar sinó que ara aparto els meus desitjos i tot fent un petit somriure: em prometo que demà intentaré complir alguns dels meus somnis quan desperti.