posicionant somriures *

Tot comença amb una paraula bonica que desencadena un somriure.
Dins la complexitat de la nostra ment s'amaga la senzillesa d'algunes idees. Naixem, creixem i ens fem grans tot pensant que tot allò que ens fa somriure és bo, i cometem un gran error. Sabem ben bé el que volem sentir, i si, ho tenim molt clar..
De cop veus que et plantejen una realitat teva que et fa somriure. I si, per primer cop veus que el millor que has sentit no és allò que esperaves sentir.
Potser aquest és un error de tots. Ens amaguem en les bones crítiques i sabem dir : si, jo sóc bona en això, si, jo tinc aquesta qualitat, i n'estic orgullosa.
Però alhora de comentar alguna mancança nostra..perquè col·loquem erroniament aquest ideal al sac d'idees negatives? en primer lloc, perquè sóm humans i sóm sensibles front a les coses dolentes, en segon lloc, pq moltes persones es dediquen a comentar-nos les nostres virtuds i no els nostres defectes. En aquest moment es quan pensem que certes persones no ens convenen al nostre costat.. però estic aprenent que sempre pot haver-hi un algú que no sempre et dirà el que vols sentir però que podrà provocar-te inclús un gran i major somriure que quan sents el que ja esperes..

[vaig VIvint i respirant la meva vida]