30 de abril de 2008

Ordenant la vida.


Obro la meva capsa que conté totes les meves cualitats ja que avui he decidit ordenar-la.. Decideixo dividir tot allò que em forma en dos grups: les coses bones, i les dolentes!

Considero que és una feina fàcil: poso la simpatia, l'alegria, la sinceritat, les ganes d'escoltar... a l'apartat de coses bones. Em resulta una decisió fàcil pero seguidament he de seguir ordenant. Què en faig de la meva negativitat, del meu caràcter enamoradís, de la meva petita tossudesA, de la meva necesitat de tenir algú que m'apoiï per fer alguna cosa... que en faig d'això?

No trec conclusions, i decideixo posar-ho tambè a la capsa de coses bones doncs com ja m'han fet veure les persones que tinc al costat: "" sóc com sóc"" i per això em valoren...

De vegades si, penso que necessito algú al costat a l'hora de pendre una decisió i saber si aquesta és l'acertada.. és per això que valoro l'amistat, perquè és aquesta la que m'ajuda a endreçar les meves cualitats i ser optimista a l'hora de posar-les ala capsa bona, i quan veig que prenc decisions i em va bè, tinc ganes d'agrair-ho a qui m'ajuda prendre-les..


( un petó petita... gràcies)

6 comentarios:

Striper dijo...

diuen que ens acaven apreciant i estimant tant per els defectes com per les virtuts.

Joana dijo...

No cal endreçar, ni classificar tant. Ets com ets i per això t'estimen, un cop aquí la resta del món que diguin missa si volen.

Raimon dijo...

les coses bones i dolentes, ja siguin propies de la persona o del seu entorn són les que ens fan ser com som. Es bó saver les nostres limitacions, però si la vida és un caos de coses bones i dolentes barrejades és perqué sovint estan entrellaçades entre sí, per tant ordenar en caixes a vegades no és útil, si poses l'amor a la capsa de les coses bones, també hi fiques el patiment, el sacrifici, la por... és com un jersei on la meitat està que enlluerna i l'altra mitat està feta caldo... on la fiques?

Sigues com ets, t'estimarem igualment i no et mengis tant el coco ^^

Salut!

martona dijo...

MARTHA
No cal que dessis las coses bones per un canto i les dolentes per un altre....elles sempre trobaran la manera de estar juntes,ja que nomes amb les dues parts som nosaltres.
Molt malament aniriem si nomes fosim o molt bons....o molt dolents..
petonicos, per tu, sempre.

Joana dijo...

Vaig intentar fa cosa d'un any, endreçar, principalment sentiments, però és impossible, almenys per mi.
Cuida les amistats, a mi m'han resultat un tresor....
Petonet

Carme Fortià dijo...

El millor de tot és quan et mires al mirall i penses: aquesta sóc jo, i m'estimo tal com sóc!