24 de mayo de 2008

Una nit de tempesta!


La pluja havia inundat cadascún dels racons d'aquella ciutat però a l'arribar-hi els núvols del cel i també els del meu cap se'n van anar. La música sonava i jo et perseguia, però aquest cop nomès ho feia amb la mirada la qual va aconseguir posar-te nerviós, i em buscaves de forma voluntaria. Vas fer-me recordar lo capaç que sóc de ficar-te nerviós, en aquells moments tu no saps ser fort, no saps dir que no.
Tu vas estirar-me de la mà mentres els llampecs seguien fent la seva llum. Nosaltres erem els trons d'aquella tempesta. Em pujaves al coll i m'apretaves contra tu, ja no recordava lo valiosa que em puc arribar a sentir... una bojeria.
Les bojeries no sempre són dolentes però.

12 comentarios:

Xesca dijo...

Hola Martha, et vinc a veure i m'agrada el que de moment he llegit. El fet de voler expressar ja diu molt de t� per tant aix� encara fa m�s valu�s el que escrius.

T'anir� visitant, i per cert, les bojeries no acostumen a ser dolentes, i aquesta menys encara.

Petons!

martona dijo...

MARTHA
Moltes vegades les bogerias son las que ens donent "vidilla"....que mes podriem demanar, que durin....

petonicos, sempre per tu.

Joana dijo...

Vinga Martha, a passar-ho bé i l'amor, ja arribarà!

Luz de Gas dijo...

"Bojeria" no se lo que es, pero por lo que intuyo todo es de color.

Felicidades

Striper dijo...

Jo soc molt boig i si aixo fos dolent no dse potser estaria a la garjola.

El callejón de los negros dijo...

si el mundo estuviera más lleno de bojeria estaríamos mejor, más locos, más salvajes, más auténticos.

Saludos
Antonio

estripanits dijo...

Ep, passa per ca meva, que t'hi he deixat una coseta...

Cesc dijo...

Les bogeries són genials, salut :)

yuna dijo...

Martha, enveja ens fas a tots. A alguns per no poder i a d'altres per poder-ho fer però sense sentir aquesta màgia d'aquesta bogeria, d'aquest incontrolable plaer del parar i no...

gràcies pel comentari al meu bloc! ja et tinc fitxada :)
un petó, maca*

marietta dijo...

Martha guapérrima,
te devuelvo la visita pero con pena,penita,pena que no entiendo ná de ná.
De todos modos te agradezco la tuya y tú bonito comentario en mi bló.
Gracias, nena.
Petonicos( que es lo que he aprendido a decir de Martona.:D))

El guerrero del antifaz dijo...

Hola. Me encanta lo que escribes y cómo lo haces, aunque ojalá lo pudiera entender mejor. La música muy buena. En definitiva, que me gusta tu casa. Petonicos, que es lo poco que sé decir en catalán, excepto la canción Paraules de amor, que me la enseñaron en Barcelona. Y no la he olvidado.

Fujur dijo...

força bo, (el de la foto s'està possant les botes... ;-)