29 de mayo de 2008

Les ulleres dels instants


Vaig decidir fa dies i dies de posar-me les ulleres de colors, amb elles els carrers eren més vitals, el sol em somreia més que mai i veia els records i la nostalgia més lluny de mi... les portava cada dia i em fabricaven una dosi de somiures cosa que és més que suficient.
Avui endreçan els calaixos del meu pensament he tobat les antigues ulleres, aquelles de color gris, que portaven alguna que altra inicial marcada, alguna que altra lletra que era part del teu nom.... Encara no les he pogut llançar doncs tot i que són velles i no em serveixen... tenen alguna cosa que em fan més fàcil els dies de sol. Nomès me les he posdes una estoneta.. uns minutets per no deixar de recordar les coses bones, però desprès d'aquests minutets em poso les ulleres de colors, que són les que necesito de veritat.
Les de color gris,
ben guardades.. donant-els-hi nomès vida per instants.

11 comentarios:

Striper dijo...

SI SI!!!! Les colr gris ben guardades...

Luz de Gas dijo...

Siempre mejor ver tus ojos

Besos

MentesSueltas dijo...

Asi te ve mejor... te dejo un abrazote desde el frio de Buenos Aires.

MentesSueltas

Lansbury dijo...

Hola gracies per el teu comentari al meu blog, he llegit el teu i acabare pasanme de tant en tan m'agrada molt, a mes a mes am BSO jajajaj un beset

2Rodes dijo...

sí que es veritat que tot depen del color del cristall a través del qual mirem...
i si podem triar millor que triem un color ben alegre

:P

Joana dijo...

El color gris no és bó mai de la vida. Un bon vermell, amb molta energia i passió per tot el que facis.

martona dijo...

MARTHA
Nena crec que seguire el teu consell..las grises guardades.
Crec que m'en comprare unas de color roses, que et sembla?.

petonets, sempre.

Anónimo dijo...

He visitat el blog... Atractiva, sense dubtar-ho

Mikel dijo...

rollo risto mejide o que? jejeje

Martha! dijo...

STRIPER: estic amb tu!!

LUZ DE GAS: moltes gràcies!

MENTES SUELTAS: yo tedoy un abrazoo des de aqui tambien.

LANSBURY: un text amb una bona música atrau més!

2RODES: triar per triar, un somriure: oi tan que si!

JOANA: el vermell és un color més que perfecte

MARTONA: el rosaaa és el meu color preferit, supos que ja ho veus en el blog.

ANONIM: moltes gràcies! falta saber qui ets jeje

MIKEL: rollo marta , no rotllo Risto, encara que el comentari m'ha fet molta gràcia!!!

Cesc dijo...

Saps, quan passen certes coses, els colors han de sortir, les coses grises hi són però millor dur-les poc, tan sols per a agafar la força per no passar pel mateix moment, res que les de colors segur que et queden millor :)