2 de mayo de 2008

PROU!

Tot alló que saps que és veritat però no vols sentir és alló que et fa reaccionar.
De vegades callo per no sentir certs comentaris que em puguin fer mal, però de vegades això és inevitable, no tothom és capaç d'entendre'm, i és normal.. cadascú viu lo seu! Potser si que m'estic equivocant lluitant per algú que no ho fa per mi, però un cop acostumada a no oblidar, no sé fer altra cosa, i ho sé, he de dir: PROU!
pero sóc de les que considero que "" un clau es treu amb un altre clau""... ( amb el bon senit de la paraula) per això, com que no trobo aquest altre algú, m'aferro al passat, i a alló que no oblido... doncs, algú té algun remei per oblidaR?

5 comentarios:

Striper dijo...

Si prou . I no hi mal sentit de la paraula..

Joana dijo...

No oblidis mai, aparca temes, però oblidar?... no dona! tot forma part de tu i amb els anys, deixa de fer mal...
Petonet

Joana dijo...

No has d'oblidar, però no has d'anar de relació en relació, acabaràs sent dependent i això no és bó a la llarga. Si algú no lluita per tu com tu per l'altre o no et correspon, pensa que no és prou bó per a tu. No et pengis, pots perdre't altres coses que passin per davant teu.

Raimon dijo...

com tu bé dius, no val la pena llençar-se a la piscina si saps que està buida. De la mateixa manera es llògic que sigui dificil superar algunes coses i per això estem els amics per fer-te recolze en aquests moments. Oblidar, no ho faràs mai, però deixar, per estones, es fàcil: ocupa el teu cap amb coses ke realment valguin la pena ^^ El passat no es recupera, no t'enamoris mai del fum d'un miratge projectat per dolços records i moments màgics. "fue bonito mientras duró". Disfruta de la vida, i si busques un clau, tens un en cada amic i amiga que tens ^^

martona dijo...

MARTHA
Prou de les relacions que ens fan mal, prou d'esperar, prou de posar massa ....quan l'altre passa de tot.

pero no cal oblidar, si fas que les teves historias s'oblidin, llavors pers part de tu mateixa.

petonicos per tu, sempre.