12 de julio de 2008

Questió de pes.

sóc conscient que la vida és bastant com ens la prenem. Tinc ben clar que hi han coses bones i coses dolentes però que les dues tenen la seva importància, aprenem de somriures i aprenem de llàgrimes. Sóc conscient que podem triar els dos camins: podem pensar en allò que ens falta o podem pensar en el que tenim.
La vida és una balança en la qual sovint sóm nosaltres els que decidim quin costat pesa més.

7 comentarios:

martona dijo...

MARTHONA
Sempre em deixes al-lucinada per la teva claredad mental.
Ets una persona molt assenyada.
Ja voldriem molts tenir la teva visio de las coses.
Per aixo i per moltes altres coses, m'agradas.

petons per tu, "gran, petitona".

Cesc dijo...

De vegades sí, tirem la balança cap al costat negatiu,sempre és més fàcil, però les coses bones com somriure pesen més!

Striper dijo...

Bé aixo es cuestio de veure l'ampolla mig plena o mig buida..

El tacte de les paraules dijo...

Quanta raó tens!

Hem de mirar quin costat pesa més, però decidir això, tampoc no és gaire fàcil.

"Podem pensar en allò que ens falta o podem pensar en el que tenim"---> Has descrit l'etapa en la que estic ara.

Mikel dijo...

Com diuen els pets : " la vida es bonica , pero complicada"

yuna dijo...

la vida, ai la vida! com ens fa patir de vegades! i com ens fa somriure tontament d'altres! però si, últimament intento prendre-m'ho absolutament tot amb un cert positivisme a sobre increïblement gran. I funciona. Perquè tot, al cap i a la fi, radica en l'actitud de la persona. Si tot ho veus clar, segur que anirà bé... però si ets negativa, la foscor se't menjarà! aixi que ja saps, maca :)

petó!

rito dijo...

Estic 100 x 100 d'acord amb tu. En la vida hi ha de tot, moments dolents i moments bons. En els moments bons hem de somriure, en els dolents, mo decaure i mirar cap endavant. Depén de nosaltres, de tal com gestionem això ja k som persones racionals.

Pep