5 de mayo de 2008

365 dies sense tu.

Seria injust que avui que fa just un any d'aquell terrible accident no dediques unes línies per tu.
Ha estat avui que m'he adonat que el temps passa molt i molt ràpid. I si, jo no vaig negar en cap moment que tot seguiria rodant.. però et trobo a faltar!
com he dit sempre: de cada persona s'apren una cosa diferent. De tu vaig aprendre com una vida que ha estat ben curta, pot ser ahora ben feliç, mai vaig veuret trist panxulina..
365 dies passats...
365 recordante....

10 comentarios:

Xexi dijo...

Marta m'has fet emocionar amb aquest comentari... sé que no m'he portat massa bé amb tu... referent a coses que t'he dit i que potser t'han fet recordar aquests fets tant terribles. El record és una cosa molt bonica i tots nosaltres estem fets de records... Segur que el teu amics t'està escoltant i està llegint aquestes paraules! Un petó!

Striper dijo...

Els records de vides curtes son aquells que mai es tindrien que donar.

Jesús M. Tibau dijo...

El temps passa i queden els records entelats per la nostra emoció

Igrein dijo...

Ho sento... jo també tinc algun record d'alguna vida massa curta...

Maleïts cotxes...

Un petó i gracies per passar pel meu blog.

Luz de Gas dijo...

Martha entré para felicitarte por el premio y un escalofrío ha recorrido mi cuerpo mientras leía la entrada.
Lo siento mucho, te mando un monton de abrazos, besos y caricias (que hoy es el día de la caricia, deberian ser todos).
Ánimo

Luz de Gas dijo...

Por cierto si te parece bien te voy a agregar a los enlaces

martona dijo...

MARTHA
Qui sigui que t'ha deixat, despres de un vida curta, mai sortira de la teva, mentre tu la guardis en el teu record.

petonicos, per tu reina.

2Rodes dijo...

Està clar que de totes les experiències i persones que passen per la teva vida es poden aprendre coses. És important adonar-se'n d'això!

Intenta ser sempre feliç!

(et continuaré visitant...)

Joana dijo...

Mentre el recordis i aquests records siguin bons tindràs un somriure quan hi pensis.

Raimon dijo...

les persones tenim 2 vides, una d'elles bategarà mentre hi hagi algú que la recordi. De tothom se'n apren, encara que a vegades les lliçons son desagradables i a vegades ens les donen de una manera força crua. A més, hi ha una lliçó que aprens no amb les persones sino amb la seva falta: A tirar endevant, a ser forta, però, tot i així, guardar un lloc sempre per a ell i a que no cal amagar els sentiments, xk tard o dora surten a flor de pell...

Una abraçada a tu i al panxulina que viu al teu cor i a la teva ment, us el mereixeu ^^

Salut