31 de agosto de 2008

reflexions positives.

m'aturo, m'escolto i penso una micona amb mi... Reconec que feia molt temps que no em dedicava temps. El rellotge i les passes que he fet m'han conduit a un lloc on mai abans havia volgut anar, i m'han muntat com un puzle que té una imatge difosa, una imatge diferent i per fi, sento que amb els dits puc tornar enrere i fer d'aquest puzle una bona i correcta imatge, una imatge que sóc jo i que he vist que havia de reconstruir en certs aspectes. En primer lloc aquell amor que tant m'ha marcat i tot i que ha fet que passes alguns mals dies, m'ha obert molt els ulls i m'ha fet beure que vull i que no vull. En segon cop alguna que altra crítica acomulada... jo ja deia que era dèbil, però ara gràcies a tot això he vist que no és així, que sóc i puc ser tant forta com vulgui. Alguna que atra amistat que se n'ha anat, i alguna que m'ha fallat.. quan som petits ens inculquen el valor de que sempre hem de ser amics per sempre.. però : i perquè alguns se m'escapen? doncs perquè la vida és així, i en ocasions s'ha de saber dir adeu amb un bon somriure.
M'alegro de saber que sé tot això, i que si, tot i els meu 18 anys ( que tant i tant em recorden que tinc..), tinc clar on vull posar les coses blanques i les negres, almneys, en aquests moments.
Avui m'he aixecat amb ganes de reflexionar, a la tauleta de nit he vist la meva nova vida, canvi de ciutat, viure en un pis d'estudiants, l'universitat, les moltes persones que coneixeré.. i una mica de llibertat per ser qui sóc. No em fa por res, perque en aquests moments l'únic que em fa por és tenir por.. aizí que m'allunyo d'ella.
COm ja havia dit anteriorment, viure la vida, això i nomès això, i per afegir el meu toc de sempre.. viure la vida :AMB UN SOMRIURE.

ja sabeu una mica més de mi.

17 comentarios:

Cesc dijo...

Saps, em rcordes coses viscudes, hi ha gent que s'escapa però no hi podem fer res, el temps ho fica tot al seu lloc i és així... tot va i tot bé, pensa en el teu futur... gràcies per passar-te...

Striper dijo...

Guapisima el somriure que no falti mai.

estripanits dijo...

De mica en mica, xata!

Mikel dijo...

i jo que em pensava que anaves a reflexionar sobre la derrota del barça... jejeje

yuna dijo...

Segur que siguis on siguis, comencis el que comencis, facis el que facis, tot anirà sobre rodes :) N'estic segura! Hi firmo!! ;)

Així que amb un somriure a la cara, agafa't a la nova vida que se't presenta i dedica-li la millor de les teves cançons. Perquè t'ho mereixes, guapíssima*

Cuida't moooolt!

Sergi dijo...

DOncs somriu somriu que l'etapa que ara comences és una de les millors de la vida. Jo almenys la recordo com una de les més intenses. La UNiversitat és moltes coses en la vida d'una persona. Ja ho veuràs! A disfrutar!!!!

Raimon dijo...

ei hola bitxu! m'agrada aquest text teu, es una mostra inequivòca de la teva ja sabuda maduresa. Tots els dies son asoleiats mentre somriguis i siguis feliç! i per lo de la uni i tot el rollo d'aqui abaix no et preocupis, tot va com vé però si et cal res ja saps on sóc eeeeeeeeh patufinaaaaaaaaaaa! jejeje m'agrada veure't contenta, com sempre dic, el somriure es la millor joia i el millor complement de moda d'una dona (i a sobre no et cobren per somriure ni pasa de moda, una ganga vamos)

un petonet pitxurriiiiiiiiiiiiiiiiiii jajajaja

cuida't-em eeeeeeeeeeh!

SALUUUUUUUUUUUUUUUT!

Joana dijo...

Disfruta la teva nova etapa d'universitària, és dura la vida de l'estudiant, però a part de tot el que t'ensenyaran a la uni, t'ho passaràs molt bé i no et barallis amb els o les companyes de pis. Ah! i no li deixis a ningú els apunts si no estàs segura de que t'els tornaran, res d'un noi guapo amb un somriure encantador, després no torna mai per classe.

Álex Sanmartín dijo...

Cuidado porque si sonríes muy a menudo se te arruga la cara. A mi me pasó y ahora me parezco al joker, sólo que es una sonrisa engañosa, por dentro me corroe la tristeza.

Saludos.

gulchenruz dijo...

No et subestimis...

Bon bloc, bon bloc. Actualitza les fotos.

LlunA dijo...

18 anys...l´edat no té res a veure amb la vida, en realitat...de vegades ens toca viure moltes coses, massa en poc temps, abans de temps...
Estàs en un moment molt maco de la teva vida, tantes coses bones que has de viure encara!! I d´altres, que la vida és com és...una mica fosques, però ja saps que es forta, així que a viure sense por!!
Petonets

Sara dijo...

guapa, guapa y guapa.
besos.

BeRt'S dijo...

eeeii! tu tmb estàs per tot arreu eeeh jaja sóm omnipresents! xD
engaa ptons!!

Àgata dijo...

Molta sort en tot! Ja n'estas tenint, en 18 anys saps molt més que la majoria... es una sort! Ànims valenta!

yuna dijo...

...però torna, no? se't troba a faltar, guapa! Tot i que segur que tot et va genial ;)

un petonàs, petita part de mi!

Sara dijo...

Marta
que va tot bè?.

petons.

Martona dijo...

Marthona
reina meva, esta tot bè????.
Espero i desitjo que si, si ens necesitas, xiula.

mils de petonicos, sempre per tu.