reflexions positives.

m'aturo, m'escolto i penso una micona amb mi... Reconec que feia molt temps que no em dedicava temps. El rellotge i les passes que he fet m'han conduit a un lloc on mai abans havia volgut anar, i m'han muntat com un puzle que té una imatge difosa, una imatge diferent i per fi, sento que amb els dits puc tornar enrere i fer d'aquest puzle una bona i correcta imatge, una imatge que sóc jo i que he vist que havia de reconstruir en certs aspectes. En primer lloc aquell amor que tant m'ha marcat i tot i que ha fet que passes alguns mals dies, m'ha obert molt els ulls i m'ha fet beure que vull i que no vull. En segon cop alguna que altra crítica acomulada... jo ja deia que era dèbil, però ara gràcies a tot això he vist que no és així, que sóc i puc ser tant forta com vulgui. Alguna que atra amistat que se n'ha anat, i alguna que m'ha fallat.. quan som petits ens inculquen el valor de que sempre hem de ser amics per sempre.. però : i perquè alguns se m'escapen? doncs perquè la vida és així, i en ocasions s'ha de saber dir adeu amb un bon somriure.
M'alegro de saber que sé tot això, i que si, tot i els meu 18 anys ( que tant i tant em recorden que tinc..), tinc clar on vull posar les coses blanques i les negres, almneys, en aquests moments.
Avui m'he aixecat amb ganes de reflexionar, a la tauleta de nit he vist la meva nova vida, canvi de ciutat, viure en un pis d'estudiants, l'universitat, les moltes persones que coneixeré.. i una mica de llibertat per ser qui sóc. No em fa por res, perque en aquests moments l'únic que em fa por és tenir por.. aizí que m'allunyo d'ella.
COm ja havia dit anteriorment, viure la vida, això i nomès això, i per afegir el meu toc de sempre.. viure la vida :AMB UN SOMRIURE.

ja sabeu una mica més de mi.