26 de agosto de 2008

camins de seny.

Caminant entre els deserts carrers d'aquest indret vaig parar una especial atenció als infants que trepitjaven aquell mateix asfalt que jo..Vaig poder veure com pocs anys de diferència entre ells i jo posaven un gran mur entremig dels nostres ideals. Potser l'importància que tenia per a ells guanyar els jocs ja no era la meva meta, potser el posseir més que la resta no era el que em feia més gran, ja no valorava més uns ulls blaus que uns de marrons.. i alhora de anar a dormir, ja veig que prefereixo somiar amb un noi imperfecte que creure en princeps blaus, perquè he après que les imperfeccions ens fan persones també.
I vaig caminant, i vaig aprenent, i si, m'agrada fer-me gran... m'agrada que els altres m'ensenyin coses, i m'agrada ensenyar-me coses a mi mateixa, perquè sóc molt conscient que sóc capaç d'aportar-me molt.

8 comentarios:

Striper dijo...

La perfecció esta en lo imperfecte.

Striper dijo...

La perfecció esta en lo imperfecte.

Albert dijo...

LA vida ens fa cami, i quan mirem enrerra veiem el molt que em caminat i el moltissim que ens queda per recorrer.

Sergi dijo...

Hola MArtha, primera meva intervenció en aquest teu blog fantàstic, que agregaré a les meves lectures diàries: Jo sempre recordo una frase de Rabindranath Tagore: "La vida és tot allò que et passa mentre tu planeges altres coses". I què certa que és.
La perfecció és l'excusa dels qui mai no estan satisfets amb allò que tenen o fan, per tant, visca la teva (meva) imperfecció. QUin sentit tindria si no viure, no?

Somiant la lluna... dijo...

Martha, és ben cert que cadaú té molt a aprendre d'un mateix. La llàstima és que poc sovint ens en recordem... :)

LlunA dijo...

El camí de la vida. Aprenem tantes coses com t´ho dius de nosaltres mateixos, dels altres....gràcies als altres de nosaltres...jejje
I les coses canvien dins del nostre caparronet!
Petonets

Anónimo dijo...

Hola Martha, m'agrada el que has escrit, i només afegir-hi que l'edat crea moltes imperfeccions perfectes, arrugues, "pistoleres" ,..jo, apart d'aprendre que no m'he de guiar per la belleza exterior,m'estic concienciant que perdo juventut, atractiu, per no caure amb el problema de no voler envellir, i comença'm a dedicar-li més temps a cuidar-me que a diverti'm. Tinc 35 anys, i sóc dona...i no tinc temps per tot! Ets molt jove, tu que en dius de tot això?

Martha! dijo...

STRIPER: doncs si noi, quanta raó. Si no poguessim queixar-nos dels petits defectes... que fariem, oi??

ALBERT: la vida és un no parar si, aprens del que has viscut i també del que està per a viure.. i m'alegro de que sigui aixi!

SERGI: doncs precisament aquesta és unade les frases que més m'agrada! pq és tant i tant certa.. quan busques una cosa.. en ve una atra.. i a l'inrevès! jo també aniré passant per el teu raconet, merci.

SOMIANT LA LLUNA: no ens en recordem massa no.. però quan ho fem, ho fem bé, jo crec... ;)

LLUNA: amb el temps hem de donar les gràcies al que som als atres i a nosaltres mateixos, pq una cosa sense l'altra no és res.

ANóNIMO: l'edat ens canvia però, no creus que és bonic el que caracteritza cada edat? unes arrugues, unes canes.. si, potser millor no tenir-ne, però no és pas pitjor tenir-ne! i estic molt d'acord amb això de que és millor que et diverteixis una mmicona que no pas que t'obsesionis amb un embolcall. PErquè al final acava contant sempre el que ens ronda pr dins.. un petó. MERCI!!!!