Era un dia de llum, jo, somreia amb les teves pessigolles, tu em deies que les meves paraules t'eren necessàries. Tot el nostre voltant fent música, tots els que ens miravem expressant gelosia, tot el que era vell es vestia de diamants, tot el paissatge plé de tardor i alhora, plé de senyals de la primavera junt a l'estiu dels nostres cossos. Ara: EM DESPERTO.
qui diu que és dolent somiaR? Somia.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario