Em deies que erem amigues, i que n'hi havia prou....
Em recordaves els importants moments que haviem passat juntes.. i que ara ja no existeixen.
Em deies que t'importava, i mai ho feies miran-me als ulls.
Em reservabes moments que no arrivaben, ni arriben.
Em deies que sabies molt de mi, i no saps ni tan sols què em fa feliç.
Avui m'adono que em subordines com a persona i que sempre he de sentir un "ara no puc"
No t'adones d'això, i jo, no t'ho diré
No em demanis que t'expliqui algunes de les tristes mirades que et dedico.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario