ser adequat.

I mentres caminava en direcció a casa et vaig trobar, em repeties com t'agradaven els meus ulls però era tard i volia tornar. Seguies dient que era bonica i finalment, em vas preguntar si podies fer-me un petó. No en vai tenir prou, no volia que unicament valoressis el color dels meus ulls o la textura dels meus llavis. Tin tanta vida per fora com per dins, així que si volies conquistar-me, nomès et quedava dir-me alguna cosa sobre el que sóc, no sobre el que veus exteriorment.

Et vaig prohibir el petó, i vaig anar a dormir.