girar la fulla del calendari i adonar-me que és dia 5 de maig, només em recorda que ja fa dos anys. DOS anys que no hi ets, que te'n vas anar, amunt, molt amunt, i lluny, molt lluny d'aquell poblet on ens vam coneixer fa uns... 15 anys. Quasibé res, només 15... suposo que això és el que menys importa.
saps? tanco els ulls i puc sentir encara aquella veu, puc recordar aquell somriure.. puc tancar els ulls i viatjo encara a l'últim dia que et vaig tocar la mà, i sense saber-ho, et vaig dir adeu.. I no ho sabia.
Tot i això, et recordo amb un somriure.. perque tu erets això, un SOMRIURE i una ALEGRIA. Però et trobo a faltar panxulina, tant..
però cada dia miro ben amunt, entre els núvols, esperant que siguis on siguis, notis que estic amb tu tot i que no et pugui agafar la ma.
3 comentarios:
Sempra cal recordar amb alegria ells nomereixen records amb pena.
Segur que ell segueix somrient des de dalt veient com avances amb la teva vida :) troba'l a faltar i plora, però sigues sempre tu, bonica***
Hola, aqui estoy con poco tiempo, pero pasando a dejar mi abrazo con la mejor energia...
MentesSueltas
Publicar un comentario