Trucades sense so

El meu telèfon va sonar a les 5 hores del matí, tot era fosc i jo dormia plàcidament. En veure el meu telèfon il·luminar-se vaig observar el teu nom a la pantalla i vaig tenir la sensació que aquelles lletres que s'hi mostraven eren com la teva mirada davant meu, miran't-me. Dient-me "és de nit i penso amb tu". He donat la volta al coixí i he posat el costat fred adjunt al meu rostre, justament per refrescar les meves idees, per no agafar el telèfon amb ganes de fer viatgar les teves intencions ben lluny de les meves. Et recordo en l'última trobada, amb aquelles mans tant fredes i aquella mirada que parlava més amunt de la meva oida. Si, si, amic, aquella trobada en la qual tu només vas parlar i jo només vaig escoltar; aquella en la qual jo portava els pantalons i vaig pagar el compte; si, aquella en la qual quan et vaig estrenyer ben fort cap a mi abraçan-te, et vaig dir adéu invisiblement. I tu, segueixes marcant el meu número de telèfon. No saps qui sóc.