plorar no soluciona res, evidentment, amb l'edat madurem i en comptes de plorar busquem solucions. Plorar pasa de ser un "no m'agrada" a un "no puc més" passant per un "auxili" per mig ^^
Arriba un moment que ja ni plores... és quan ho has viscut pràcticament tot i ho has perdut pràcticament tot. I aleshores només queda guanyar... són bons moments. Petons.
13 comentarios:
MARTHONA
Plorar pot ser que no solucioni res, pero serveix per canalitzar cap afora les angoixes, menys mal que podem plorar,encara!!!.
Petonicos, sempre.
Pensa que plorar d'alegria aixo no canvia ni de petit ni de gran.
Vigila que las lagrimas no te impidan ver que hoy si salio el sol.
Un saludo.
plorar no soluciona res, evidentment, amb l'edat madurem i en comptes de plorar busquem solucions. Plorar pasa de ser un "no m'agrada" a un "no puc més" passant per un "auxili" per mig ^^
Salut!
Per sort tot canvia, potser la vida no canvia tant i som nosaltres els que canviem més.
Tot canvia...però les llàgrimes netejen...jo ho vull pensar així, com la pluja que renova l´aire!
Petonets
A vegades, plorar i plorar consegueix treure enfora ni que sigui una part de la tristesa.
Doncs si, ens fem grans, on està el problema??
Hem d'assumir que tots pasem per etapes de la vida, l'important es assumir el que ens toca fer en les diferents edats.
Petonasos maca!!!!!
Uffff...plorar...més val pagar els nostres errors i factures.
...i el que et canviara, menuda.
Pero que tots els canvis siguin sense plors...son millor.
Arriba un moment que ja ni plores... és quan ho has viscut pràcticament tot i ho has perdut pràcticament tot. I aleshores només queda guanyar... són bons moments. Petons.
És cert, la vida passa volant, per això cal aprofitar cada moment k ella amb la màxima intensitat ens depara.
Pep
MARTHA,
Marteta, moltes feliçitats, reina.
mils de petonicos.
Publicar un comentario