No m'agrada la foscor ni les tempestes, odio els jocs bruts i sóc contrària a les mentides i a les trampes, tot i això tu ara tu jugaràs amb el paper de poli i jo amb el de lladre, et robaré un petó i nomès et demano que m'atrapis i que otorgis als teus braços la categoria de presons. Hi han condemnes dolçes... molt dolçes.. no creieu?
6 comentarios:
Tu la meva esclava , jo el teu presoner... Precios .
Aquestes si que són les bones condemnes, més ben dit, com Déu mana!
MARTHONA
No se si voldria els abraços que fossint per mi com una preso.....els vull lluires, els lligams matent l'amor.
petons de xocolata i sensa lligams.
Tot el que pot acabar en petò és fantàstic!
jo vull que em condemnin a molts anys, doncs, si és així! :) quina sort, guapa!! a disfrutar-ho, lladre ;)
Hi ha condemnes molt dolçes i boniques, no totes són dolentes ;-)
Pep
Publicar un comentario