14 de noviembre de 2008

Tardor de calor


Els dies passen i vaig girant un dia més el full del calendari, alguns dies arrencant la pàgina amb resignació, d'altres, intentant allargar les hores per no haver de "`passar pàgina".
és increible com puc trobar el meu reflex en aquests ulls, com puc trobar aquella màgia en aquests moments, com puc trobar la pau que busco en una història..
Ja no es tracta de confiar en algú, es tracta de que puc confiar en mi, es tracta de que en això la paraula felicitat està pintada per totes les parets. Es tracta de que aquesta vegada, jo, sé que puc ser important per algú tant com aquest pot ser-ho per mi.
Somric, respiro, sento, penso... i desitjo.
Fa fred? no ho sé, deu ser aquesta tardor! però...!! se'm començen a escalfar les mans...

4 comentarios:

Striper dijo...

Una bonica i agradable sensacio, sobre tot per els moments que vius.

Marta dijo...

Marthona
et deixo mils de petonets.

LlunA dijo...

m´encanta llegir-te així, tant plena de vida!!!

Un petonet

FVA dijo...

Los deseos se cumplen ! :)