Era com si de sobte, després de les campanades, dintre la copa de cava m'hagués begut una poció repleta d'instants de felicitat.

Ahir, mentre s'acabava aquell any, sentia que començava quelcom important i avui, que ja hi he entrat de peus, encara no sé be bé de què es tracta.
Simplemet sé que sento una felicitat molt nova i molt necessària per a mi mateixa. Com si volessin pels meus ulls les papallones que sento dins l'estòmac. Sento quelcom semblant a la sortida del sol després d'un dia de pluja. Una sensació molt propera al centre del laberint de la felicitat.
Avui, 1 de gener de 2010; somric per una barbaritat de motius que s'engloben en un.
M'agrada la meva vida.
3 comentarios:
Continua sentinte igual de bé.
... saludos desde las tierras esmeralda! ... pase por aqui curoseando en tu blog!... muy buenos textos... y fotografias... :)
http://www.trejoscomics.blogspot.com/
M'agrada la meva vida! En aixo es basa tot...
Publicar un comentario