cafè

En aquell bar vaig tastar-hi el millor cafè que he provat mai. El vaig assaborir com mai ho havia fet amb cap altra cosa. L'obserbava i no volia pas que s'acabés. Era deliciós en el gust i en la forma, de dalt a baix, i mantenia la forma per motius tant simples com que jo l'estava mirant.             Aquell dia, en aquell racó, amb el meu cafè, vaig sentir una buidor en finalitzar-lo. Normalment prenia cafè acompanyada però aquella tarda, sola donada de la ma d'una espuma rebel, em vaig adonar que volia tornar en aquell lloc. Ja no era només el cafè... necessitava aquella pau, aquella forma de conversar amb mi mateixa. Aquella forma d'enfrontar-me amb el fet que la vida ens porta a prendre desicions i cal posar-nos a fer feina, a no deixar-ho per demà.