una tarda de somriures causada per un grup de noies que com dic jo : valen la pena.
Ha estat un dia d'aquells en que m'he sentit com una nena (tot i que no m'allunyo gaire de ser-ho..), i he disfrutat de cada petita coseta nomès perquè sabia que aquells moments valdrien molt.
Una més de nosaltres ja té els 18. Aviat em tocarà a mi...
fer-me gran no m'espanta si puc tornar a l'infnàcia tan rapidament com he fet avui.
Gràcies per algunes de les paraules pronunciades juntament amb una llàgrima, m'ha emocionat veure que ja conec algú més que em podria dir m'importes i no em mentiria.
Gràcies per la tarda buniques!
1 comentario:
carinyu! sóc la cris!
és veritat, avui hem disfrutat cm els més petits! m'he sentit tan bé entre vosaltres!!
arriben els 18 per totes.. i com m'agrada haver-vos conegut i poder celebrar-los amb vosaltres..!!!
gràcies x tots els somriures marta :) (i els acudits dolents tmb s'agraeixen :P)
Publicar un comentario