16 de junio de 2008

La sort de poder*

El temps passa i sento que em faig gran, ara ja deixo de mirar-me l'edat i comprovo que la maduresa si la tinc es troba en els meus pensaments, no en un simple data.Tot i que potser no sóc la persona amb més sort del món ara que és allò que vull o allò que he de fer per a arribar a ser el que vull, i ara em toca treballar en això, treballar en mi, en la meva vida... i per a mi això és la sort, poder-ho fer. I tot i que sempre tenim dies alts i dies baixos, i tot i que tenim millor qualitats o pitjor qualitats.. i tot i que .. moltes coses... m'alegro de poder dir que m'estimo, i que si ho faig, els atres o podran fer desprès...

10 comentarios:

Striper dijo...

Es escencial poguer-se estimar un mateix bona i encertada filosofia.

Asco de pavo dijo...

Que t'estimis ja és un món, i amb la maduresa no et preocupis, amb els anys guanyes, i que ningú no et digui el contrari! ;)
Un petó!

Joana dijo...

Doncs ja és molt que sàpigues que vols i com fer-ho per aconseguir-ho. Jo no ho sé.

Anónimo dijo...

És que em deixes parat, tens les coses bàsiques molt clares i saps cap a on has de mirar i tirar, això si estimat molt i veuràs com t'estimaran molt. M'ha captivat aquest escrit :) i algunes de les teves cançons m'encanten també! la d'sting!!

Martha! dijo...

STRIPER: és essencial i bàsic, exacte! Gràcies per anar-me visitant!

ASCO DE PAVO: oi tan que si.. amb els anys espero guanyar-ne, i qui digui el contrari a tot el que penso, ja m'hi oposo jo ;)

JOANA: ho sé però creu-me, també tinc els meus dubtes i els meus més i menys!

CESC: M'agrada això que dius! jA aniré posant més cançonetes avore si et segueixen agradant!

PEtoneTS x Tots!

Carme Fortià dijo...

Aquesta força, aquesta empenta, aquest estimar-se a una mateixa. No ho perdis mai! Acompanyades de nosaltres, de la nostra força, de les nostres creences i mirades, és quan més lluny arribarem!

Gràcies bonica pel teu comentari!

Asco de pavo dijo...

Doncs imagina més endavant, si ara vas amb aquesta mentalitat :)
Petó

Anónimo dijo...

Si camines contenta amb tu mateixa, mai et quedaràs al aturada, estima't molt per que t'estimin.
No tot es un camí de roses i a vegades va be tenir entrebancs per adonar-te que val la pena passar per aquest mon gaudint de totes les petites coses que t’envolten.
I no deixis d’escriure.

Anónimo dijo...

Genials pensaments... possal's en acció i tot serà meravellós. Petons, maca.

Joana dijo...

Estimar-se un mateix tothom ho hauria de fer, si no t'estimes a tu, qui ho farà?. Estigues segura de tu mateixa i ja ho tens tot, encara que no sàpigues el que vols