20 de julio de 2008

Etapes

De petitons solucionàvem les coses ploran: era fàcil.
Ara en canvi quan plorem és perquè alguna cosa ens resulta difícil.
Així ens adonem de que TOT canvia. La vida, i nosaltres.

13 comentarios:

Marta dijo...

MARTHONA
Plorar pot ser que no solucioni res, pero serveix per canalitzar cap afora les angoixes, menys mal que podem plorar,encara!!!.

Petonicos, sempre.

Striper dijo...

Pensa que plorar d'alegria aixo no canvia ni de petit ni de gran.

Sara dijo...

Vigila que las lagrimas no te impidan ver que hoy si salio el sol.
Un saludo.

Raimon dijo...

plorar no soluciona res, evidentment, amb l'edat madurem i en comptes de plorar busquem solucions. Plorar pasa de ser un "no m'agrada" a un "no puc més" passant per un "auxili" per mig ^^

Salut!

Joana dijo...

Per sort tot canvia, potser la vida no canvia tant i som nosaltres els que canviem més.

LlunA dijo...

Tot canvia...però les llàgrimes netejen...jo ho vull pensar així, com la pluja que renova l´aire!
Petonets

Assumpta dijo...

A vegades, plorar i plorar consegueix treure enfora ni que sigui una part de la tristesa.

Jo Mateixa dijo...

Doncs si, ens fem grans, on està el problema??

Hem d'assumir que tots pasem per etapes de la vida, l'important es assumir el que ens toca fer en les diferents edats.

Petonasos maca!!!!!

juan rafael dijo...

Uffff...plorar...més val pagar els nostres errors i factures.

Anónimo dijo...

...i el que et canviara, menuda.
Pero que tots els canvis siguin sense plors...son millor.

Anónimo dijo...

Arriba un moment que ja ni plores... és quan ho has viscut pràcticament tot i ho has perdut pràcticament tot. I aleshores només queda guanyar... són bons moments. Petons.

rito dijo...

És cert, la vida passa volant, per això cal aprofitar cada moment k ella amb la màxima intensitat ens depara.

Pep

Marta dijo...

MARTHA,
Marteta, moltes feliçitats, reina.

mils de petonicos.