El tren dels moments.

Ja tot és fosc. Miro el rellotge i són les 3 en punt. Ara que me n'adono, feia temps que no mirava quina hora era, suposo que no volia donar-me conte que el temps passava ràpid i tot seguia al seu lloc. Ara les coses són diferents, estic a l'estació i ja no espero a que l'agulla del rellotge ocupi el seu lloc, ara ja és hora i no trobo millor moment que aquest per pujar al tren. A un tren nou que em porta a un lloc que desconec però que no és fosc, i per fi, és real i m'hi sento bé, realment molt bé.
La satisfacció d'aquest viatge és que al final d'ell hi ha un algú que m'està esperant, una persona que m'està ensenyat que el premi d'aquest viatge no és més que una dosi de somriures, una persona que m'ha fet entendre que en aquest viatge l'únic que necessito posar a la maleta és AMOR, totes les lletres de la paraula AMOR, i que quan em falti alguna d'aquestes cuatre, ell estarà amb mi, en aquest o en un altre tren per donarme'n una mica del seu.
Ja és hora. Pujo al tren i em despedeixo d'aquesta freda estació que s'allunya amb el nom de PASSAT.
I començo el viatge cap al meu futur..
SOmrient un dia més mentres dues vies del tren es creuen i es fan una..

posicionant somriures *

Tot comença amb una paraula bonica que desencadena un somriure.
Dins la complexitat de la nostra ment s'amaga la senzillesa d'algunes idees. Naixem, creixem i ens fem grans tot pensant que tot allò que ens fa somriure és bo, i cometem un gran error. Sabem ben bé el que volem sentir, i si, ho tenim molt clar..
De cop veus que et plantejen una realitat teva que et fa somriure. I si, per primer cop veus que el millor que has sentit no és allò que esperaves sentir.
Potser aquest és un error de tots. Ens amaguem en les bones crítiques i sabem dir : si, jo sóc bona en això, si, jo tinc aquesta qualitat, i n'estic orgullosa.
Però alhora de comentar alguna mancança nostra..perquè col·loquem erroniament aquest ideal al sac d'idees negatives? en primer lloc, perquè sóm humans i sóm sensibles front a les coses dolentes, en segon lloc, pq moltes persones es dediquen a comentar-nos les nostres virtuds i no els nostres defectes. En aquest moment es quan pensem que certes persones no ens convenen al nostre costat.. però estic aprenent que sempre pot haver-hi un algú que no sempre et dirà el que vols sentir però que podrà provocar-te inclús un gran i major somriure que quan sents el que ja esperes..

[vaig VIvint i respirant la meva vida]

Tardor de calor

Els dies passen i vaig girant un dia més el full del calendari, alguns dies arrencant la pàgina amb resignació, d'altres, intentant allargar les hores per no haver de "`passar pàgina".
és increible com puc trobar el meu reflex en aquests ulls, com puc trobar aquella màgia en aquests moments, com puc trobar la pau que busco en una història..
Ja no es tracta de confiar en algú, es tracta de que puc confiar en mi, es tracta de que en això la paraula felicitat està pintada per totes les parets. Es tracta de que aquesta vegada, jo, sé que puc ser important per algú tant com aquest pot ser-ho per mi.
Somric, respiro, sento, penso... i desitjo.
Fa fred? no ho sé, deu ser aquesta tardor! però...!! se'm començen a escalfar les mans...

REgles del joc

M'agradaria que el meu passat ara fos el meu present per poder permetre que gràcies al passat el meu present ara no fos com és...
m'agradaria no haver sentit moltes de les coses que he sentit per no haver-ne viscut d'altres ara. Per no negar-me res com faig sempre, per no haver de prohibir-me sentir, per no perdre algunes de les persones a qui faig vent perquè volin..
M'agradaria de vegades oblidar-me de tot el que he après i tenir la mentalitat d'una nena que creu que l'amor és un joc. PErò ara no és abans... i l'amor per mi no és un joc, sinó que són unes regles. I les tinc ben apreses..