bufant els moments

tenia els teus ulls clavats en els meus. Et miraba i alhora intentava esquivar aquella connexió, aquest cop però, tenir-te aprop no em feia mal, tota la confusió no em movia del meu lloc: Jo sabia on era, i per primer cop, tu estaves ben perdut. T'acostes, em toques el cabell i em recordes algunes de les coses que els dos vam viure, algunes de les coses que no han parat de rondar pel meu cap des d'aquell moment... coses que tu penses que no he recordat ni un moment.. moments que creus que només m'han fet bé, i saps que? no tot ha estat tant bonic, almenys per a mi.
i jo, perplexa, em miro el braç, com smpre ho feia, i veig que aquells pels de punta s'han adormit... i fins i tot, al despedir-nos.. no tinc ganes d'un d'aquells petons de bona nit amb gust de maduixa.
no sé que ha passat però el temps ha bufat els moments. Vaig admirar aquella sensació, realment, la vaig admirar molt després de tani tant temps..
Realment, estic bé, estic molt bé!